Opinió

Ull de peix

El factor humà

Se'ns han posat sobre les espatlles una immensa bandada de corbs amb els becs afilats

Els poders fàctics de Catalunya, poders de debò, dels qui no passen per les urnes però mouen les peces i controlen els fils, han dit que la independència no interessa i s'han posat a la feina. Són catalans, però ja els agraden les coses tal com estan. Vostès i jo, lectors, que som uns ingenus, sortim al carrer, fem voleiar senyeres, xerrem per internet, escrivim articles i obrim debats. El poder de debò no debat res: executa. I quan això passa cauen volves de neu negra que ho cobreixen tot, a vostès i a mi inclosos. Se'ns han posat sobre les espatlles una immensa bandada de corbs amb els becs afilats. I vostès i jo pengem la senyera al balcó i cridem llibertat, mirant de reüll la llengüeta vermella dels corbs, que sembla fer-nos babarotes.

I el poder democràtic, el poder polític, el que vostès i jo hem votat? Crec que estan espantats. Admiro, per la seva intel·ligència i la seva capacitat, Oriol Junqueras, però ara està nerviós, crida més. De segur que ha vist de prop els ullets negres, com botonets d'agulles de cap, dels corbs que arrossega a sobre. I Mas, que aguanta el ròssec dels històrics de Convergència i el llast d'Unió, però que, per uns moments, ens va mirar als ulls, a nosaltres, els ingenus, i hi va creure. Però ara fa frases llargues i ambigües; la seva ambigüitat s'ha traslladat al seus consellers, que diuen coses contradictòries, però no es barallen: són el reflex dels dubtes del president.

El poder fàctic ha dit prou. I tanmateix... Tanmateix hi ha un element que no controla el poder, des del feudalisme fins avui, passant per l'absolutisme i les dictadures: el factor humà. És a dir, vostès i jo, els ingenus, els qui creiem que la llibertat és un dret i que, com a tal, ens serà concedida. El factor humà va desmuntar la Inquisició i el servei militar obligatori; el factor humà va donar el vot a les dones, víctimes de riotes i d'escarni. A la guerra incivil espanyola, un imbècil va ordenar matar García Lorca (“por poeta i encima maricón”); tot i guanyar, el franquisme va perdre el prestigi arreu del món, amb excepció de Trujillo i el somriure congelat d'Eisenhower. El factor humà és incontrolable. I és de vostès i meu, lectors.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.