‘Go east'

A la cartellera hi ha una pel·lícula que cal veure, On the road (A la carretera), la versió cinematogràfica de l'embogida i torrencial novel·la de Jack Kerouac. El llibre, dels anys cinquanta, va ser el cant generacional d'uns joves nord-americans, acomodats però inquiets, que es dedicaven a fer autoestop cap a un Oest mitificat, paradís de la llibertat i la promiscuïtat. Aquella recerca de llibertat individual i d'una nova ànima americana sortia de l'est i acabava a l'oceà, a Los Angeles i San Francisco, i va ser la llavor de la contracultura que va esclatar anys després a Califòrnia i va canviar la mentalitat del país sencer.

Les crítiques al film han estat glacials perquè tenia el repte impossible de dur a la pantalla la profunditat d'uns personatges inoblidables i l'atmosfera vibrant d'una novel·la excessiva i singular. Però reflecteix bé la recerca col·lectiva, el go west generacional del qual podem extreure lliçons a casa nostra. Quan els joves ianquis anaven al seu rerepaís a reinventar l'ànima americana, a Catalunya el relat mític nacional estava segrestat per una dictadura, congelat entre el romanticisme vuitcentista del Canigó de Verdaguer i el ruralisme domesticat i burgès de l'Empordà de Pla. Esgotats els referents, les elits urbanes es van tancar en elles mateixes amb la construcció conceptual de la Barcelona cosmopolita i anacional de la transició i els Jocs.

Aquests relats han quedat obsolets. Les barreres entre cultura urbana i rural s'han dissolt, a la nova Catalunya-ciutat no hi ha diferències de formació, consums culturals ni expectatives vitals entre un jove de Sants, del Guinardó, de Tortosa o de Tremp. És la Catalunya comarcal i de districte, barreja de poble i menestralia urbana, la que ha fet el viatge invers de Kerouac, el go east cap a als centres de poder, traslladant un nou relat que té en les grans manifestacions per la plena sobirania, però no només en elles, el primer d'una sèrie de canvis profunds en un país que sembla haver-se posat on the road.