El Ripollès, tan lluny

El Ripollès, tot i pertànyer a les comarques gironines, hi manté ben pocs lligams. Queda molt lluny de la capital i, tot i que les vies de comunicació han millorat, no ho han fet prou. La via del tren i la C-17 sempre han obert el camí del Ripollès vers les comarques barcelonines. La greu crisi que patim no ajuda tampoc a l'apropament. Una comarca industrial d'origen rural tant allunyada dels centres de decisió n'ha patit moltes altres, de crisis, sobretot amb els tancaments de les fàbriques tèxtils i els plans de regulació que han anat tenint lloc en el món del metall des de finals dels anys setanta fins ara. Una prova clara n'és que ha estat la darrera comarca del territori on s'ha produït el fenomen migratori. Les persones de països extracomunitaris van començar a arribar al Ripollès quan en comarques com el Gironès, la Garrotxa, el Pla de l'Estany o l'Empordà ja feia temps que hi convivien. La idea que es va formar des de la resta de comarques gironines era la d'una zona industrialment conflictiva i de mobilitzacions sindicals a causa de les notícies que regularment recollia la premsa. I no cal donar la culpa al missatger. Les autoritats, tant estatals com catalanes, no van moure ni un dit ni per la reindustrialització de la comarca ni per millorar-ne les comunicacions. El túnel del Cadí es va convertir en la nineta dels ulls dels diferents governs de CiU, en detriment del més lògic, històric i reivindicat túnel de Toses. Això, però, només és història, i ja no hi ha marxa enrere.

Actualment, però, se segueix notant el mateix distanciament entre Ripoll i Girona. Vaig treballar prou temps anant i venint cada dia fins a Girona, i era molta la gent que ho considerava exagerat per l'enorme distància que havia de recórrer dalt del cotxe. En temps, potser menys del que cal per anar a treballar en cotxe de la Meridiana a l'Hospitalet del Llobregat en hores punta. Les informacions que apareixen sobre el delicat moment actual passen molt de llarg del Ripollès. Potser perquè és un lloc petit, potser perquè queda massa lluny, o potser perquè hi ha massa gent que encara considera que ja estem més o menys acostumats a passar-ho malament. Tampoc voldria que es desprengués de les meves reflexions certa actitud victimista. És ben cert, de totes maneres, que quan la resta ho passa bé al Ripollès també es nota, i que quan tot va malament, també. Sempre però amb aquella sensació d'anar de rebot. Crec que els dos llocs gaudeixen de prous atractius perquè algun dia la comunicació sigui més fluïda.