Esperit

Queda una mica extem­po­rani fer una crònica per­so­nal de Sant Jordi gai­rebé una set­mana després, però és el que em ve de gust, i per això entendré que no con­tinuïn lle­gint a par­tir d'aquí mateix. No vaig començar la diada de gaire bon humor. Havíem que­dat amb la meva dona a la pla­ceta on ella tre­ba­lla per reco­llir-la i bai­xar fins a ram­bla Cata­lu­nya, com cada any. Abans d'anar-hi, vaig anar a com­prar el diari, aquest diari, que aquell dia duia l'extensa entre­vista del direc­tor Xirgo al pre­si­dent Mas. A la plaça Molina, ja amb el diari sota el braç, hi havia unes quan­tes para­des de roses i men­tre pas­sava me'n van començar a ofe­rir. Dues vega­des, de la mateixa manera: “Caba­llero, ¿una rosita?” Mala­ment, vaig pen­sar. En fi. Em vaig pre­sen­tar a la pla­ceta amb una rosa, però la vaig com­prar a la parada de l'asso­ci­ació de veïns. Amb un som­riure a la cara: “Té, esti­mada, la teva rosa.” I ella: “Gràcies. I aquí tens el teu lli­bre.” (Aquí entre­mig hi ha un petó, és clar.) El lli­bre era Vic­tus, la petició expressa que vaig fer. Amb l'últim lli­bre d'Albert Sánchez Piñol em passa el que deia en Cuyàs diven­dres aquí, que quan va sor­tir ori­gi­nal­ment en cas­tellà em vaig refre­nar una mica, espe­rant la tra­ducció al català. I això que tots els seus lli­bres m'han entu­si­as­mat. Són lite­ra­tura de la que entra pels ulls, et corre per les venes i et fa bate­gar el cor al ritme dels esde­ve­ni­ments de la història. Ja m'està pas­sant amb Vic­tus.

Con­ti­nuo, que se m'acaba l'espai. Vam bai­xar pas­se­jant fins a ram­bla Cata­lu­nya, i atapeïdament vaig badar a les lli­bre­ries i vaig dri­blar les para­des de roses. (Bé, encara vaig com­prar un lli­bre per a ella i un altre per a la sogra, i un parell més de roses, però no rosi­tas.) I, com cada any, vam aca­bar esgo­tats abans d'arri­bar al final i vam haver de fer un recés asse­guts en un bar. Dinar i a tre­ba­llar una estona. La diada ja sabem com va aca­bar amb el par­tit a l'Alli­anz Arena de Munic. Mal humor altre cop. Men­tres­tant, ana­ven caient també les dades de ven­des de roses i el rànquing de lli­bres venuts. Satis­facció en les dades econòmiques, algun autor mediàtic ofès... Res de nou. Tot es mesura últi­ma­ment en diners, o en ego. Encara que sigui per variar, els desitjo que gau­dei­xin de la lec­tura dels lli­bres que els van o es van rega­lar. Cui­dar l'espe­rit també ajuda en aquests temps.