Quanta, quanta violència

El nos­tre entorn social mos­tra molts indi­cis de putre­facció. L'enve­ri­na­ment de la paraula i el rao­na­ment són sem­pre la carta de pre­sen­tació de la barbàrie. ¿Ens hem de que­dar estoics quan com­pro­vem que al Tele­di­a­rio de la segona cadena de la tele­visió pública espa­nyola s'acon­se­lla que els atu­rats encen­guin espel­mes en un altar per, així, reduir la seva angoixa d'estar sense feina? La rellevància que estan adqui­rint per­so­nat­ges com Toni Cantó, que redu­eix a pura comèdia les denúncies de les dones mal­trac­ta­des i que com­para el sis­tema edu­ca­tiu català amb la pederàstia, és un indici més de l'aque­larre de violència que s'està gene­rant. Resulta tenebrós que Arcadi Espada posi la seva intel·ligència al ser­vei de la cru­el­tat tot recla­mant que no es dei­xin néixer éssers dis­ca­pa­ci­tats. ¿Algú es pensa que el bom­bar­deig infor­ma­tiu que asso­cia el naci­o­na­lisme català amb el nazisme, sigui pro­mo­gut pel fons cavernós de Tele­ma­drid o pel pro­gres­sisme auto­ri­tari dels hipera­bun­dants Javier Maris­cals, no com­por­tarà cap altre cost que l'excés dialèctic? ¿Algú es pensa que la difa­mació con­tra Artur Mas, que implica a la poli­cia, a un diari i al Minis­teri de l'Inte­rior, no és l'avant­sala d'una agres­si­vi­tat que encara serà molt més alta? ¿Algú pot creure que la iden­ti­fi­cació d'Ada Colau amb ETA no forma part d'una ofen­siva d'horit­zons cal­cu­lats? ¿Algú es pensa que la des­trucció lingüística al País Valencià, a Mallorca i a Aragó són només epi­so­dis aïllats, atribuïbles exclu­si­va­ment al PP? (¿no cal tenir en compte el silenci dels pro­gres­sis­tes?) Lla­nos de Luna con­de­cora la División Azul. ¿Algú podia ser tan estúpida­ment benin­ten­ci­o­nat per no sos­pi­tar que un país que només ha jut­jat el fran­quisme a Sud-amèrica és un país anco­rat en estruc­tu­res fran­quis­tes? ¿Algú podia ser tan incaut per no veure que hi ha una línia de pen­sa­dors espa­nyols d'esquerra (d'Aran­gu­ren fins a Sava­ter) que no només no s'ha sen­tit incòmode sense rebut­jar la ics dels GAL sinó que ha defen­sat els GAL? “Som més i gua­nya­rem”, escla­tava la senyora Camacho en les pas­sa­des elec­ci­ons cata­la­nes; ¿algú es pensa que les cri­des etni­cis­tes de l'espa­nyo­lisme (també rei­te­ra­des pels governs d'Extre­ma­dura, d'Anda­lu­sia...) no són els ous de la serp? En la mateixa temp­tació exclo­ent cau una part, tot i que cada cop més petita, de l'inde­pen­den­tisme. No ens enga­nyem: tot això és violència pre­nyada. No diagnos­ti­car-la, sig­ni­fi­ca­ria ser-ne còmplice.