Deu empreses a borsa

En el mer­cat de capi­tals de Bar­ce­lona –la borsa– hi cotit­zen 26 empre­ses cata­la­nes, però només unes deu merei­xen ser con­si­de­ra­des. Les altres o bé arros­se­guen pèrdues des de fa anys, o estan abo­ca­des a la liqui­dació, o tenen una presència mínima en el mer­cat. De les deu, n'hi ha tres que depe­nen de la Caixa d'Estal­vis i Pen­si­ons de Bar­ce­lona –Caixa Bank, Gas Natu­ral i Aber­tis–, que són pre­ci­sa­ment les que figu­ren en pri­mer, segon i ter­cer ren­gle. Sense La Caixa, la Borsa de Bar­ce­lona juga­ria a segona divisió B. Els estal­vi­a­dors cata­lans, que inver­tei­xen a borsa o els que ho fan en fons d'inversió o fons de pen­si­ons, ho estan fent majo­ritària­ment en empre­ses espa­nyo­les o de fora de l'Estat. És un dre­natge de capi­tals del qual es parla poc, però que el podríem sumar al pro­vo­cat pel dèficit fis­cal. Els cata­lans estem finançant les grans empre­ses de Madrid o bas­ques. Amb la diferència que el dèficit fis­cal és el resul­tat d'una política cen­tra­lista i anti­ca­ta­lana del govern espa­nyol, men­tre aquest segon dre­natge ho és d'una absència de grans empre­ses pròpies.

És absurd que Cata­lu­nya tin­gui només 10 empre­ses a borsa i un fet abso­lu­ta­ment con­tra­dic­tori amb la nos­tra història. Com ho és també que només la mei­tat de les que cotit­zen siguin indus­tri­als, si tenim en compte que Cata­lu­nya va ser l'únic país del sud d'Europa que va fer la Revo­lució Indus­trial quan tocava. És també absurd i con­tra­dic­tori que la gran empresa cata­lana, La Caixa, sigui una enti­tat de natu­ra­lesa no mer­can­til. La bur­ge­sia cata­lana ha creat milers de soci­e­tats anònimes, però totes elles o han des­a­pa­re­gut o s'han que­dat en com­pa­nyies peti­tes i mit­ja­nes.

Històrica­ment s'ha dit que aquesta absència de grans empre­ses a Cata­lu­nya és con­seqüència de l'indi­vi­du­a­lisme català. Ho va dir fins i tot un gran escrip­tor com Josep Pla i molts empre­sa­ris que conec o he cone­gut. Com a his­to­ri­a­dor em sem­bla una xim­ple­ria, amb tot el res­pecte per aquells que ho diuen. La política ha tin­gut una influència clara per activa i per pas­siva. Per activa, en no dei­xar créixer o tom­bar les empre­ses cata­la­nes. No recor­den les OPA de Gas Natu­ral sobre Iber­drola i Endesa, i l'afir­mació de “pre­fi­ero una empresa ale­mana a una cata­lana” per part del pre­si­dent d'Endesa?

Ara paguem el rebut de la llum a una d'ita­li­ana. Per­so­nal­ment recordo la deca­pi­tació de Banca Cata­lana, que vaig viure en directe, i altres que he estu­diat i expli­cat en lli­bres com Espa­nya, un pes fei­xuc. Que consti que es tracta d'un lli­bre que no llança cap pro­clama política, sinó d'infor­mació econòmica. És clar que el diari Expansión del grup El Mundo ha par­lat aquesta set­mana (22 de maig) de “La fala­cia de la balanza fis­cal de Cataluña”. El diari dóna lliçons al con­se­ller Andreu Mas-Colell, una auto­ri­tat econòmica amb pres­tigi inter­na­ci­o­nal. La política ha influït pas­si­va­ment sobre el com­por­ta­ment de l'empre­sa­riat català que, pensi com pensi, no se sent pro­per al govern espa­nyol, mani qui mani i, fins i tot, té un espe­cial temor a un estat cen­tra­lista amb el qual no convé tenir con­flic­tes. Quina diferència amb els empre­sa­ris de Madrid!