Opinió

la columna

Deu centimets, sisplau!

Sem­pre m'ha impres­si­o­nat la imatge dels vells anar­quis­tes que dema­na­ven “deu cen­ti­mets per a la pólvora” als llocs on sabien que no els podien enxam­par i on cre­ien que hi havia per­so­nes solidàries a favor de la causa de la Revo­lució. Si mai no m'ha agra­dat ni el verb mili­tar ni el subs­tan­tiu militància, he mirat de prac­ti­car allò que sig­ni­fi­ca­ven, amb una fe escassa i una bona volun­tat de per­sona insol­vent. Espe­ci­al­ment quan es tracta de posar al pla­tet unes unces d'espe­rança, en el cas de per­so­nes soci­al­ment exclo­ses –com l'Espriu, guar­dant distàncies: “parlo d'espe­rança... des­es­pe­rançada­ment”– i en tot allò que suposi donar suport als cre­a­dors i divul­ga­dors d'allò que ano­me­nem cul­tura.

Quan era dipu­tat al Par­la­ment, i en la tra­mi­tació d'una llei sobre bibli­o­te­ques, vaig man­te­nir una esmena fins al final, que vaig fer decaure després de defen­sar-la: “Que les bibli­o­te­ques siguin rei­nau­gu­ra­des, per les auto­ri­tats com­pe­tents, cada sis mesos.” Té tot el dring de con­tra­sen­tit d'un mar­xista de l'escola de Groucho (Marx). La intenció era, però, diàfana: havia cons­ta­tat que a un nom­bre massa gran d'auto­ri­tats només els interessa la cul­tura quan poden inau­gu­rar el que sigui. I més si el fet dóna lloc a un anunci als mit­jans de comu­ni­cació, a unes parau­les que facin res­sal­tar la passió de la per­so­na­li­tat (política) a qui toca dir-les per la “cul­tura”, etc. Perquè hi ha entre nosal­tres massa devots de la cul­tura de l'efímer i massa poques per­so­nes elec­tes que s'ado­nin, com ho van fer, en canvi, diri­gents de la Man­co­mu­ni­tat, d'aviat farà un segle, de la importància de les infra­es­truc­tu­res cul­tu­rals: arxius, bibli­o­te­ques, con­ser­va­to­ris de música, ins­ti­tuts del tea­tre, exca­va­ci­ons arqueològiques, fil­mo­te­ques, esco­les de dansa, esco­les de circ, ini­ci­a­ti­ves a favor dels futurs pro­fes­si­o­nals del cinema, cicles d'estu­dis per for­mar futurs pro­fes­si­o­nals de la cul­tura, etc.

En temps de crisi, qui no recorda la quan­ti­tat de llocs de tre­ball i de pro­jecció inter­na­ci­o­nal de la cul­tura? No és mal­ver­sar recur­sos quan la Gene­ra­li­tat els llença per finançar comis­sa­ris llecs en la matèria per ani­ver­sa­ris que només fan pat­xoca a qui es gasta l'almoina milionària xuclada del diner públic?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.