Burjassot

L'extrema dreta i el Partit Popular havien convocat per aquest dimarts una concentració a Burjassot contra el seu batlle, el nacionalista Jordi Sebastià. No m'he equivocat: l'extrema dreta i el PP, junts. 

La concentració, el fracàs de la qual és una gran notícia, tenia algunes característiques tenebroses. La primera, la unitat del PP amb GAV i España 2000, grupuscles violents que han protagonitzat incidents seriosos des de fa molts anys i que, en el cas d'España 2000, no amaguen la seua simpatia amb el nazisme i el franquisme. La segona, que es convoqués una manifestació contra el batlle, no contra una decisió seua o contra una política determinada, sinó contra la persona que democràticament els ciutadans de Burjassot han posat al capdavant del municipi. I encara hi ha una tercera característica tenebrosa com és autoritzar una manifestació com aquesta només hores després que els convocats intentaren, sense èxit, sabotejar un acte de l'Ajuntament a còpia d'insults i amenaces al president de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Dit tot això, però, la notícia clau i transcendental és que la València de 2013 no és la València de 1982. Convocats per prop de 30 associacions fantasmes, el nombre de manifestants en cap moment va arribar al centenar de persones. Xifra que en una ciutat de prop de quaranta mil habitants és un ridícul notable, i encara més si tenim en compte que està enganxada a València i que la majoria dels participants de fet no eren de Burjassot.

El Partit Popular veu perduda la Generalitat i l'Ajuntament de València. I potser veu encara amb més horror el fet que Compromís, representant el nacionalisme valencià emergent, és la gran força en expansió, tant que ja hi ha enquestes en les quals obté més escons que el partit socialista. Després de trenta anys de poder absolut el panorama no pot ser pitjor per a ells. I la temptació de revifar la Batalla de València, que tant de mal va fer a la societat valenciana, és molt notable en les files populars.

Però els anys no passen debades. Burjassot era un primer intent i el seu cridaner fracàs és un motiu d'esperança. Un més.