Opinió

LA GALERIA

‘Tertschiversacions'

Si fóssim independents, ens annexionaríem l'Aragó, el País Valencià i,
per què no, França, que
la tenim
aquí a tocar

S'ha comen­tat aquest dies la piu­lada del peri­o­dista Her­mann Tertsch en què afir­mava que l'afu­se­lla­ment del pre­si­dent Lluís Com­panys era una de les poques exe­cu­ci­ons fran­quis­tes que hau­rien aplau­dit les democràcies. Després, davant l'allau de blas­mes que la piu­lada va rebre, Tertsch es va curar en salut dient que si la guerra l'hagues­sin gua­nyat els repu­bli­cans, també l'hau­rien afu­se­llat. Per tant, és lògic deduir que el colum­nista del diari Abc sí que l'aplau­deix. Però, si alhora fa ufana del seu tarannà democràtic, que­darà ben sol en la seva omi­nosa acla­mació. En prin­cipi, cap democràcia autèntica aplau­di­ria un afu­se­lla­ment, perquè aplau­dir no vol dir només estar d'acord amb allò que et fa picar de mans, sinó també cele­brar-ho, i en les democràcies, fins i tot en aque­lles en què, per desgràcia, encara s'aplica la pena de mort, no se sol ova­ci­o­nar les exe­cu­ci­ons. I, en el cas del pre­si­dent de la Gene­ra­li­tat repu­bli­cana, les pos­si­bi­li­tats d'una acti­tud favo­ra­ble resul­ta­rien del tot nul·les. Lluís Com­panys va ser detin­gut per la Ges­tapo, és a dir, la poli­cia nazi, a la França ocu­pada, i tot seguit lliu­rat al règim fei­xista d'un dic­ta­dor que tenia una foto dedi­cada d'Adolf Hit­ler sobre la taula del seu des­patx (hi ha imat­ges que ho demos­tren).

Per cert, Her­mann Tertsch reproduïa ahir en el seu espai d'Abc, paràgrafs del lli­bre Recu­pe­rar España. Pro­pu­es­tas desde la Cons­ti­tución, obra de polítics i acadèmics de la Uni­ver­si­tat San Pablo CEU. N'he triat un parell: “La expe­ri­en­cia histórica nos enseña también en España y en las eda­des moderna y con­tem­poránea que siem­pre que hemos ini­ci­ado pro­ce­sos de des­in­te­gración y auto­de­ter­mi­nación como los actu­a­les, y aun­que en prin­ci­pio pudi­era exis­tir retórica ama­ble en el cen­tro y la peri­fe­ria, lo cer­ra­mos con amplios der­ra­ma­mi­en­tos de san­gre.” I l'altre: “Pero además, está su clara vocación expan­si­o­nista. Los naci­o­na­lis­tas no pue­den admi­tir la sub­sis­ten­cia de diver­sas iden­ti­da­des en su pro­pio ter­ri­to­rio [...]. Los ter­ri­to­rios sepa­ra­dos, con el entu­si­asmo naci­o­na­lista que los llevó a la sepa­ración, con la embri­a­guez que el éxito pro­duce en sus diri­gen­tes, pien­san en exten­der su acción benéfica hacia ter­ri­to­rios limítro­fes.

Que bé, amics! Si fóssim inde­pen­dents, ens anne­xi­o­naríem l'Aragó, el País Valencià i, per què no, França, que la tenim aquí a tocar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.