La còpia

Diu el senyor Duran i Lleida que els electors acostumen a preferir l'original a la còpia. A mi em sembla temerari dir això al país que té més venedors de top manta per quilòmetre de passeig marítim. Si fos veritat el que diu Duran, Catalunya no seria el país en el qual les descàrregues il·legals de còpies de pel·lícules, discos i llibres s'han convertit en un fenomen tan habitual que adquirir material original a canvi del pagament d'uns quants euros és vist com una extravagància incomprensible.

Però no és només el país: tot el món avança a cop de còpies. Aquests dies s'ha estrenat als cinemes una nova versió del Gran Gatsby, que no deixa de ser una còpia d'una altra còpia. Si el senyor Duran tingués raó, les sales estarien buides i la gent faria cua a les llibreries per adquirir la novel·la de Scott Fitzgerald sobre aquell dandi misteriós que celebrava el declivi del vell món amb festes embogides de jazz i absenta a la seva mansió de Long Island. Però no és així. La cultura humana es fonamenta en la imitació més o menys encertada, més o menys fidel. També la biologia. Cadascú de nosaltres és una cadena d'ADN que s'ha anat copiant d'un individu al següent, i si volguéssim tirar enrere per trobar l'original, en cas que hi arribéssim, trobaríem alguna mena d'organisme unicel·lular que va sortir disparat del Big Bang i que no crec que obtingués avui gaires vots en unes eleccions lliures.

L'evolució, la capacitat de copiar-se amb prou flexibilitat per adaptar-se a l'entorn, és el que caracteritza la supervivència de les espècies, ja siguin animals, artístiques, o polítiques. Tinc la sensació que en el catalanisme s'ha produït un impacte de proporcions similars al que va provocar l'extinció dels dinosaures, i quedar-se quiet veient com canvia el vell món no sembla el més realista. Vet aquí el problema que hauria de resoldre Duran: la majoria dels seus votants s'han cansat de la comunitat autònoma, que era un succedani d'estat, i ara pretenen l'original.