Jesucrist per terra (2)

Els lectors són l'oxigen d'un diari. I si són de qualitat i estan a sobre dels col·laboradors obrint finestres, tot es ventila millor i no hi ha risc que l'aire s'enrareixi. Fa quinze dies vaig publicar una Galeria amb el mateix títol que aquesta. Hi descrivia la il·lustració d'un llibre que vaig veure a Tunísia en què es feia befa de l'escena de la crucifixió de Jesús. A manca d'altres detalls editorials (el llibre havia passat per les mans del reietó de la casa) en donava l'ISBN. Doncs bé: el lector Miquel Simó Pujol es va prendre la molèstia que s'havia d'haver pres l'articulista i va esbrinar l'autor i país de publicació. Resulta que el llibre va ser concebut, editat i publicat a França per una editorial de nom Crapule. Què farà ara l'articulista? Retractar-se dels comentaris sobre la intolerància de l'islam envers les altres religions? Doncs mirin, no. Continuo pensant el mateix. Ara bé: que quedi clar que aquesta vegada, si el cristianisme és escarnit, la gracieta surt de casa mateix. Ai, Senyor...! Ens fem creus que els integristes musulmans es facin forts a Europa i que exigeixin i exigeixin el que ells no concedeixen als seus països. Però per què no haurien de fer-ho, si davant no tenen ni un déu, ni un Plató, ni cap idea sòlida? L'ateisme de molts és cada vegada més la vacuïtat intel·lectual i espiritual. I amb un paper en blanc i rebregat no discuteixes: el llences a la paperera. El terme contracultura escau molt a un tipus d'anticlericalisme simplement cràpula. Un anticlericalisme que només es fa veure per fer gracietes, no pas per aixecar al vol un debat seriós sobre la significació i importància o no de les religions en el nostre temps. Un anticlericalisme, a més, que es caga a les calces. No pas com el del diari danès Jylland-Posten, que el 2005 se la va jugar publicant unes caricatures que ridiculitzaven Muhammad. De resultes de les amenaces de mort, la revista francesa Charlie Hebdo es va solidaritzar amb els seus col·legues i va publicar en portada (n. 712, febrer 2006) un acudit on es veia el Profeta tapant-se els ulls i lamentant-se dels musulmans radicals:

–“És dur ser estimat per aquests imbècils!”

Potser això mateix hauria de dir una caricatura de Jesús referint-se als anticlericals d'un sol carril:

–“És pesat ser escarnit per aquests gallines!”