Els altres plans B no ens desviaran
La premsa ha anomenat com a pla B la campanya de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) “Signa un vot per la Independència” per la seva capacitat de contribuir a avançar vers aquest objectiu. Però hi ha altres suposats plans B que fan pensar, perquè no mostren realment cap pla per anar endavant. Com un hipotètic procés cap a la independència, però sense independència, ficar el poble català en un carreró sense escapatòria per a tornar on era abans. La famosa “consulta legal” seria aleshores una consulta feta arreu de l'Estat espanyol, una proposta que desdibuixaria el caràcter del poble català com a subjecte polític del dret de decidir o dret d'autodeterminació. És a dir: un a zero.
Si, a més, es fa ballar el cap de les catalanes i els catalans especulant entorn del federalisme i del confederalisme, i al voltant de l'Estat associat i d'altres galindaines pre-independentistes, ja tindríem l'objectiu de les aspiracions populars ben embrancat en una mena d'orgia de la confusió: seria el dos a zero.
I si, d'altra banda encara, l'anomenat procés constituent es proposés per a tot l'Estat espanyol al mateix temps, sense diferenciació en el cas de la nació catalana? Ens trobaríem entrampats aleshores en un projecte que ens abocaria a una República espanyola que ens tornaria a abraçar amb aquell amor que tots sabem que mata. Tindríem així un tres a zero.
Aquestes propostes confuses no són noves. La consulta a nivell de l'Estat espanyol ja havia estat formulada fa uns quants mesos. Jo mateix, a l'escrit “La revolució catalana”, vaig posar de manifest fa temps l'existència d'un autonomisme disfressat d'independentisme, i citava un article datat el 19 de desembre passat (“S'ha fet un primer pas”) en què ja es defensava aquesta mena de via. La qüestió d'una “consulta espanyola” no es pot tractar frívolament perquè una consulta no respectuosa amb el caràcter de subjecte polític del poble català portaria al fracàs, ja que d'entrada provocaria el rebuig de l'independentisme conseqüent que s'oposaria a aquesta mena de referèndum hispànic fraudulent. S'hauria organitzat, així, un plebiscit per a acabar perdent-lo. Encaixaríem d'aquesta manera un gol per l'escaire. Una golejada terrible i catastròfica.
Fer pinya davant la confusió provocada i en la mobilització.
Exposo tots aquests possibles enganys no tant perquè vulgui mostrar que el procés en què ens trobem ara no estigui prou dissenyat a grans trets, sinó més aviat per posar en evidència els falsos camins que els enemics de la independència poden aprofitar per fer-lo sotsobrar. El camí de la independència que el poble català reclama és molt clar i el tenim ben assumit: no hi ha lloc per a trampes. No ho permetrem. Tenim un subjecte polític (el poble català) i un objectiu (la independència). Qualsevol altra proposta fora d'aquests fonaments bàsics s'ha d'interpretar com un intent de desviar la nostra acció.
L'Assemblea Nacional Catalana torna a entrar actualment en un període de més gran mobilització per fer les passes definitives en la conquesta de la independència. Es tracta d'una nova fase en què l'ANC haurà d'arrelar més socialment per tal d'assegurar, al nostre objectiu polític, l'hegemonia social necessària. I s'haurà de preparar per a importants confrontacions d'insubmissió i d'insubordinació davant les mesures injustes de l'Estat espanyol (en l'ensenyament, en els impostos, en l'ofec econòmic, etcètera).
L'Assemblea nacional catalana arribarà a la independència tant sí com no. Només ens cal el suport creixent de tothom. Davant les informacions confuses al voltant de l'ANC i del procés d'independència, només cal estar atents al que diuen oficialment l'ANC i les organitzacions independentistes. L'ANC fa pinya contra la desinformació i demana a tot el poble català que faci pinya en la mobilització. L'Assemblea salpa un altre cop, i amb bon rumb, cap a la independència. Amb la força de tot un poble en moviment.
