L'hora de la solidaritat

Estic orgullós d'escriure en un diari com El Punt Avui que és sen­si­ble al moment de la nos­tra soci­e­tat i s'apunta sense embuts a la cam­pa­nya La fam no fa vacan­ces pro­mo­guda pel Banc dels Ali­ments. Per qui no ho sàpiga, es tracta d'un recapte extra­or­di­nari d'arti­cles ali­men­ta­ris durant la tem­po­rada d'estiu per fer front a les mol­tes neces­si­tats que vivim al nos­tre entorn. I aquest diari ha obert les seves dele­ga­ci­ons ter­ri­to­ri­als com a cen­tres de reco­llida. Una acció enco­mi­a­ble, a la vegada que una obli­gació cívica.

La situ­ació és més que com­pli­cada. De mos­tra, un exem­ple: l'Ajun­ta­ment de Bar­ce­lona ha fet públic un informe esfereïdor que revela que tres mil esco­lars bar­ce­lo­nins estan en situ­ació de mal­nu­trició, perquè només men­gen l'àpat que fan a l'escola. El direc­tor d'un col·legi diu que s'ha tro­bat casos de nens que es des­ma­ien a classe degut a la manca d'ali­men­tació. Encara, a Cata­lu­nya, els infants que s'enqua­dren per sota del límit de la pobresa sobre­pas­sen el vint-i-cinc per cent. Per­do­neu, però és ter­rorífic.

Una situ­ació excep­ci­o­nal reque­reix mesu­res excep­ci­o­nals. I cal dir que Càritas i el Banc dels Ali­ments estan fent una feina excep­ci­o­nal, que s'ha de reconèixer en tot el seu valor i a què s'ha de donar suport fins on sigui pos­si­ble. Pot­ser fins i tot més enllà d'on sigui pos­si­ble.

És bona la coor­di­nació en la lluita i admi­ra­ble la ima­gi­nació de la gent de Nou Bar­ris, a Bar­ce­lona, que amb el lide­ratge de mossèn Joan Cua­dreny –un home lli­gat als pri­mers con­sells edi­to­ri­als d'El Punt, sigui dit– han creat DISA (Dis­tri­bució Solidària d'Ali­ments), que opti­mitza els recur­sos de les vuit parròquies de la zona i crea un ser­vei equi­ta­tiu i digne d'ajut a la gent del barri. Men­tre alguna església jeràrquica, com ara el que­rubí bisbe de Sol­sona, viu entre els flon­jos coi­xins del no-res, l'Església evangèlica s'arro­manga en la lluita solidària.

Segur que és l'hora de la soli­da­ri­tat i a tots ens cal no abai­xar la guàrdia. És veri­tat que s'observa un aug­ment gene­ra­lit­zat en el com­promís soli­dari, però hem de tenir pre­sent que aquesta és una dis­po­sició que ha de ser col·lec­tiva, perquè una Cata­lu­nya de futur s'ha de sos­te­nir en uns pilars irre­nun­ci­a­bles i, segur, la soli­da­ri­tat és un d'ells.