La tradició catalanista (1980-2013)

Arran d'una enquesta publicada la setmana passada pel diari El Periódico, té una certa curiositat analitzar com ha canviat el mapa polític català en relació a les primeres eleccions, l'any 1980. Aleshores, el repartiment d'escons va ser: Convergència i Unió, 43; Partit dels Socialistes de Catalunya, 33; Partit Socialista Unificat de Catalunya, 25; Centristes de Catalunya-Unió del Centre Democràtic, 18; Esquerra Republicana de Catalunya, 14 i Partit Socialista d'Andalusia-Partit Andalús de Catalunya, 2. El repartiment d'escons, segons l'enquesta recent és: ERC, 39-40; CiU, 34-35; PSC, 16-17; ICV-EUiA, 15-16; PPC, 13-14; Cs, 12-13 i CUP, 3. La primera observació és que el conjunt de les formacions de la tradició catalanista ha experimentat un descens; discret, però descens. La suma, l'any 1980, de CiU, PSC, PSUC i ERC feia 115 diputats. La suma, l'any 2013, d'ERC, CiU, PSC, ICV-EUiA i CUP fa 107-111 diputats. Aquesta tendència a la baixa ens hauria de fer pensar que l'autonomia debilita políticament el catalanisme i enforteix l'espanyolisme. La segona observació que hem de fer és que la diferència entre l'esquerra i la dreta (segons la classificació convencional) ha augmentat significativament. La diferència, l'any 1980, entre el bloc PSC, PSUC, ERC (72) i CiU (43) era de 29 diputats. La diferència, l'any 2013, entre el bloc ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP (73-76) i CiU (34-35) és de 39-41 diputats. Aquesta tendència a l'alça ens hauria de fer pensar que, sociològicament, Catalunya és un país d'esquerres i cada vegada més; si bé aquesta afirmació podria ser falsa si la comparativa es ponderés tenint en compte els partits que no formen part de la tradició del catalanisme polític, és a dir, PP i Cs. La tercera observació té a veure amb el canvi de jerarquia que comença a consolidar-se en el conjunt de les formacions d'esquerres. Si l'any 1980 l'hegemonia era per al PSC (33), l'any 2013 és per a ERC (34-35). Aquesta inversió ens hauria de fer pensar que, per primera vegada
en l'actual democràcia, el primer partit de l'esquerra (ERC) és un partit d'obediència estricta catalana. Una circumstància que, combinada amb el fet que la primera formació de la dreta (CiU) continua sent una formació d'obediència estricta catalana, ens manté (com està passant des del novembre passat) dins d'una certa normalitat nacional.