Dotze peons

En ple atac de generositat en podríem dir bens, per dòcils i previsibles, però sense miraments en diríem sicaris per la seva predisposició genètica a executar els encàrrecs d'altres que es mantenen en l'anonimat. En la definició més neutra, són simples peons de la política d'estat espanyola. L'esperit de les lleis se'l passen per l'entrecuix dues vegades, o sigui, a consciència; una, perquè no es deuen al seu càrrec i responsabilitat ètica, sinó als partits que els posen i controlen; i dues, perquè quan se'ls cita Montesquieu acaben amb mal de panxa de tant que arriben a riure. “Dame pan y dime tonto”, deuen pensar, i certament és una actitud tan constitucional com el tribunal que encarnen i ridiculitzen. Diu que ara hi ha 4 cares noves. Tres d'aquí, un d'allà. 7-5 en total. Lligat i ben lligat pels partits i el govern. Prostituïdes les sentències, el prestigi (?) està liquidat!