Selectivitat

Esta­ven ner­vi­o­sos des de tres o qua­tre dies abans. La nit ante­rior els va cos­tar molt aga­far el son i, quan final­ment es van ador­mir, van tenir som­nis angoi­xants perquè el seu cer­vell s'havia des­con­nec­tat amb un únic pen­sa­ment: si no dormo prou demà no tindré el cap clar. Però, com que són joves, van lle­var-se fres­cos com una rosa. Un bon esmor­zar, una dutxa toni­fi­cant i una repas­sada ràpida a la mot­xi­lla: bolis, car­net d'iden­ti­tat, rellotge, diners. Es van aco­mi­a­dar dels seus pares amb un som­riure tre­molós i els pares van desit­jar-los tota la sort del món. És una escena que s'ha anat repe­tint durant dècades. La selec­ti­vi­tat. Molt més que un exa­men. L'entrada al món uni­ver­si­tari, al món dels adults, la porta que els haurà de con­duir al conei­xe­ment, a la pre­pa­ració i, se supo­sava, al món pro­fes­si­o­nal. Ara ja no. Ara els aco­mi­a­dem al pas de la porta pro­cu­rant enco­ma­nar-los con­fiança i cal­mar-los els ner­vis, els asse­gu­rem que se'n sor­ti­ran perquè s'han pre­pa­rat els últims dos anys a consciència, cre­uem els dits perquè tre­guin una nota sufi­ci­ent per entrar a la facul­tat que desit­gen, fem tot el que podem per faci­li­tar-los les coses men­tre estu­dien una car­rera, o dues, o dues i un màster. Els enco­rat­gem, repe­tim com un man­tra que estar ben pre­pa­rat sem­pre ajuda, però se'ns nota que no ho diem amb con­ven­ci­ment. No podem garan­tir-los un futur bri­llant. Encara que siguin bons estu­di­ants, i tre­ba­lla­dors, i ambi­ci­o­sos, intel·ligents i sen­si­bles. Només sabem que, en qual­se­vol cas, ho tin­dran molt difícil, que pro­ba­ble­ment hau­ran de mar­xar a viure en un altre país i, tot i així, és fàcil que hagin de gua­nyar-se la vida exer­cint una pro­fessió que no és la seva. Els seus pares recor­dem el nos­tre exa­men de selec­ti­vi­tat, vint o vint-i-cinc anys enrere. Som capaços de tor­nar a sen­tir les papa­llo­nes a l'estómac i de fer memòria: a filo­so­fia em va caure el mite de la caverna de Plató. I recor­dem també el pas per la uni­ver­si­tat, la pri­mera feina, els pri­mers èxits, els pro­jec­tes –un pis per inde­pen­dit­zar-se, sol o en pare­lla–, el pri­mer fill. Aquest pri­mer fill que aquesta set­mana s'ha exa­mi­nat de selec­ti­vi­tat, i que ho tindrà tot molt més difícil que nosal­tres. És des­con­cer­tant, és injust i és indig­nant. Però, mal­grat tot, hi ha un ins­tint, al fons de tot, que ens fa pen­sar que se'n sor­ti­ran.