Privilegis

Òbvi­a­ment, Pere Navarro, pri­mer secre­tari del PSC, té tot el dret a dir el que vul­gui, quan vul­gui i com vul­gui, d'acord amb la lli­ber­tat d'expressió. Fins i tot, com va ocórrer la set­mana pas­sada, té tot el dret a pro­po­sar que s'eli­mini el con­cert econòmic del País Basc i Navarra.

Tan­ma­teix, quan una per­sona ocupa el càrrec polític de pri­mer secre­tari del PSC (i el càrrec públic de pre­si­dent del Grup Soci­a­lista al Par­la­ment de Cata­lu­nya), a banda de tenir tots els drets que li cor­res­po­nen, també té uns deu­res; un dels quals, no apro­fi­tar-se del pri­vi­legi mediàtic que el sis­tema de par­tits polítics atorga als diri­gents polítics matei­xos. És a dir, que quan el màxim repre­sen­tant del soci­a­lisme català parla, els mit­jans li fan el segui­ment perquè és qui és i l'audiència el segueix perquè espera escol­tar la veu del soci­a­lisme català. En canvi, tor­nant als dos exem­ples esmen­tats més amunt, el canvi de rei o la incor­po­ració del País Basc i Navarra al règim comú finan­cer de les comu­ni­tats autònomes, ens que­dem amb el dubte sobre si es tracta de valors, prin­ci­pis i direc­ci­ons for­mals de la política del PSC o de pro­pos­tes uni­per­so­nals i infor­mals de Pere Navarro.

En la tra­dició del soci­a­lisme català, està docu­men­tada la teòrica pre­ferència pels sis­te­mes repu­bli­cans, en con­tra dels sis­te­mes monàrquics. Però també està docu­men­tada la pràctica accep­tació del sis­tema dinàstic espa­nyol. És a dir, el PSC (com gai­rebé tots els par­tits de la tra­dició del cata­la­nisme) és d'idees (supo­sa­des) repu­bli­ca­nes però de fets (pro­vats) monàrquics. Així, quan Pere Navarro pro­posa can­viar de rei (Felip subs­ti­tu­eix Joan Car­les), vol dir que el PSC ja ha renun­ciat orgànica­ment a l'hipotètic canvi estratègic sig­ni­fi­ca­tiu (la república subs­ti­tu­eix la monar­quia) o, sim­ple­ment, vol dir que Pere Navarro està ins­tal·lat en una tàctica can­vi­ant com a fil con­duc­tor de la seva pro­jecció pública con­jun­tu­ral?

En la tra­dició del cata­la­nisme polític (inclòs el PSC) tam­poc no està docu­men­tada públi­ca­ment l'aversió con­tra el con­cert econòmic de bas­cos i navar­re­sos. Cap dels pre­de­ces­sors de Pere Navarro a la pri­mera secre­ta­ria del PSC (podem recu­lar 35 anys: Reventós, Obi­ols, Serra i Mon­ti­lla) mai no van expli­ci­tar la liqui­dació del con­cert econòmic. En con­seqüència, el dubte per­sis­teix: el PSC no ha dit mai el que pensa o Pere Navarro no pensa el que diu? I si ho pensa, ho pensa com a soci­a­lista? Ho pensa com a català? O ho pensa com una mani­o­bra d'explo­tació del pri­vi­legi mediàtic que l'empara?