Opinió

Per si arriba

Es tracta de tenir cura de l'equilibri
entre equitat i eficiència, entre benestar públic, ara, i creixement i ocupació

“Seria una greu irres­pon­sa­bi­li­tat dels poders públics i un frau als elec­tors no estu­diar amb dete­ni­ment els esce­na­ris que es poden plan­te­jar l'endemà de la con­sulta”, va jus­ti­fi­car amb motiu de la pre­sen­tació del pla de tre­ball del Con­sell Asses­sor per a la Tran­sició Naci­o­nal el seu pre­si­dent, Car­les Viver Pí-Sunyer, savi jurista amb relle­vant experiència en el si del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal. I el con­se­ller de Vice­pre­sidència s'avançava, per si de cas: “Fins on jo sé, enlloc de l'orde­na­ment jurídic espa­nyol diu que esti­gui pro­hi­bit estu­diar hipòtesis o esce­na­ris.” En el fons des­vet­llar tècni­ca­ment, les impli­ca­ci­ons de diver­ses opci­ons per tal de raci­o­na­lit­zar les deci­si­ons elec­to­rals i polítiques.

Quasi res! Dinou infor­mes ampli­a­bles i tenir-los lles­tos dins el pri­mer tri­mes­tre del 2014. Cen­trant-me com em toca en la temàtica econòmica, dues afir­ma­ci­ons ini­ci­als: en pri­mer lloc, que no anem sobrats d'anàlisis econòmiques sobre l'eco­no­mia cata­lana a manca d'un Ins­ti­tut Català d'Inves­ti­ga­ci­ons Econòmiques i amb un cert retrocés de ser­veis d'estu­dis aquí a causa de reta­lla­des en diver­ses ins­ti­tu­ci­ons. D'altra banda, la temàtica (i els pro­fes­si­o­nals) pre­vista em sem­bla prou com­plerta, amb algun afe­gitó que faré al final.

Si bé es veri­tat que es pre­veu explo­rar diver­sos esce­na­ris, també la con­fe­de­ració, no es pot negar que cal pre­veure el dis­seny i les con­seqüències d'estruc­tu­res d' estat propi i el lec­tor com­prendrà que es tracta d' un repte ingent que cal enca­rar amb rigor tècnic (segu­ra­ment sobre diver­sos supòsits), rea­lisme, per tal de no enga­nyar, i pot­ser amb un punt d'ima­gi­nació. Es par­teix dels temes de la hisenda, el seu punt de par­tida, la con­for­mació de l'agència tri­butària cata­lana; i, és clar, els efec­tes en els recur­sos de la soci­e­tat cata­lana, pre­nent amb con­si­de­ració l'esti­mació de càrre­gues pel nou esta­tus. Tot seguit, sis­tema finan­cer, super­visió… altres agències regu­la­do­res, per exem­ple, de defensa de la com­petència. Un tema que dona­ria lloc a difícils nego­ci­a­ci­ons: repar­ti­ment d'actius –capi­tal públic real a Cata­lu­nya i finan­cers– i pas­sius, part del deute públic de l'Estat espa­nyol. I la seva apli­cació als nos­tres comp­tes vers la Segu­re­tat Social, part del fons de reserva, etcètera.

No es deixa la relle­vant qüestió dels efec­tes sobre les rela­ci­ons comer­ci­als, l'impacte en ter­mes dels nos­tres mer­cats fora de Cata­lu­nya, tema clau per a una eco­no­mia tan oberta com la nos­tra (prou més de la mei­tat de la nos­tra acti­vi­tat pro­duc­tiva depèn de mer­cats externs). Es tracta, d'una banda, d'ava­luar una certa dava­llada de la demanda inte­rior espa­nyola, el tema del poten­cial boi­cot comer­cial que Guinjoán i Cua­dras (2011) ja van posar al seu lloc tenint en compte l' actiu de nego­ci­ació que suposa el volum del que com­prem allà i la dis­po­ni­bi­li­tat dels nous recur­sos per tal de fomen­tar noves polítiques indus­tri­als de diver­si­fi­cació i de nous sec­tors, aspec­tes, ambdós, silen­ci­ats pels que en un ante­rior arti­cle ano­me­nava “nega­ci­o­nis­tes”.

I un altre tema cruïlla: les rela­ci­ons a asso­lir en l'espai euro­peu, un mer­cat per quasi 2/3 de les nos­tres expor­ta­ci­ons. Sor­tida automàtica? Vetos naci­o­nals pel nou ingrés? Recàrrec aran­zel exte­rior? Acord de comerç lliure com altres països? Nego­ci­a­ci­ons llar­gues i per­ju­di­ci­als? (suposo que amb per­manència dins l'euro). I es tanca la temàtica econòmica amb l'abas­ta­ment d'ener­gia i recur­sos hidràulics i amb el de l'espai de tele­co­mu­ni­ca­ci­ons.

Una fei­nada! El que es con­voca és real­ment una política econòmica pròpia, ara limi­tada per com­petències i recur­sos. En aquest sen­tit pot­ser trobo a fal­tar un calaix temàtic adreçat a explo­rar alter­na­ti­ves de soci­e­tat econòmic i d'aquest model d'acció econòmica amb les seves impli­ca­ci­ons. Per exem­ple, des de pla­ta­for­mes ideològiques cata­la­nes quasi es dóna per des­comp­tat que la millora de dis­po­ni­bi­li­tat de recur­sos del país hau­ria de des­ti­nar-se a aug­men­tar la des­pesa pública. És això el que ens convé a mitjà i llarg ter­mini?

El pro­fes­sor G. López Casas­no­vas ens hi va fer pen­sar, dins una sessió de la comissió d'eco­no­mia cata­lana del Col·legi d'Eco­no­mis­tes de Cata­lu­nya, pro­po­sant que aques­tes opci­ons tan bàsiques pel nos­tre futur també for­men part, d'alguna manera, del “dret a deci­dir”. I és que aquests recur­sos addi­ci­o­nals els recu­pe­ra­ria la soci­e­tat cata­lana en el seu con­junt. Es tracta de tenir cura de l'equi­li­bri entre equi­tat i eficiència, entre benes­tar “públic”, ara, i crei­xe­ment i ocu­pació. Una part es pot també des­ti­nar a reduir cer­tes pres­si­ons fis­cals, per exem­ple l'exa­ge­rada que dóna lloc –cotit­za­ci­ons soci­als i IRPF per sobre dels 20.000 euros anu­als– a la bretxa fis­cal entre sala­ris bruts i rebuts.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.