Mercè Rodoreda: miralls

“Darrere del mirall hi ha el somni, tots voldríem atènyer el somni, que és la nostra més profunda realitat, sense trencar el mirall.” Mercè Rodoreda (1908-1983), dona rebel marcada pels conflictes. D'adolescent, passo uns dies a ca l'àvia: La plaça del Diamant a la televisió. L'àvia m'explica com de magres les passaven, llavors, i jo faig veure que escolto però em centro en la veu en off que m'explica el món interior de la Natàlia, una noia que es fa gran sense confiar la candidesa. Em fixo en Quimet, i em fa fàstic. Ulls de mico paranoic, caràcter tòxic, manipulador, primitiu, masclista, gelós i maníac depressiu. Una perla. L'endemà compro el llibre i el llegeixo. A la Universitat exposo la novel·la i els companys em diuen “Vola, Colometa!” pels passadissos. Rodoreda penetra de manera natural el cervell dels éssers que crea. Empasta el parlar de barri amb la lírica elevada i ho psicoanalitza tot. I tothom. Les meves protagonistes (la Dona-d'ombra-cansada de Camisa de foc, l'Annieke de Tot serà blanc, i el meu jo literari d'Unes ales cap a on) tenen molt de la Natàlia (i també d'Aloma): la incapacitat de relacionar-se amb l'altre gènere, sobretot. Rodoreda és solitud i maternitat. Amb ella compartim etapes d'iniciació doloroses i la tècnica basada a sumar copulatives unides per la “i”. Un mecanisme mimètic del llenguatge infantil, útil per transcriure el subconscient (i llurs metamorfosis) i per percebre la buidor existencial i la desorientació que vol ser dita atropelladament. Aquesta escriptura parlada (caòtica) em fascina: la faisó de monòleg o de diàleg narrat, sense guionets teatrals, com si tot fos el fruit d'una memòria compartida. Rodoreda atrapa homes i dones perquè fa seguir els ulls per un procés de creixement, un festeig, una vida de parella, una família, un barri, una guerra, un país. Escriu sobre la condició humana i les seves neurosis, explicant històries de tu a tu. L'ús de la primera persona dispara l'empatia i la identificació: naixem sols i morim sols. I, com ella, sento una autèntica repugnància pels coloms.