Joans i Joanes

Nit de revetlla, la més curta de l'any, segons diuen els amants del soroll, i la més llarga, pels qui voldrien dormir i no poden. Celebrem l'arribada del bon temps. A l'estiu tota cuca viu. La primavera ha sigut curta. No s'ha tret el jersei fins avui o fins ahir. Aquesta revetlla d'enguany, em temo que no s'encendran fogueres. La crisi afecta fins i tot les andròmines. Sense fogueres, la revetlla de Sant Joan perd el seu principal encant. Des de molt jove vaig deixar de sortir en aquesta i en l'altra revetlla, la de cap d'any. Em varen inculcar que eren celebracions paganes, o profanes, o sigui que no m'incumbien, i em vaig habituar a no sortir de casa. Això no vol dir que em senti sol. O que no celebri la revetlla. La celebro en companyia d'una multitud de Joans i unes quantes Joanes. De Joanes, en el santoral, n'hi ha poques. Però algunes d'aquestes poques són realment excepcionals. Joana d'Arc, per exemple, la meva heroïna dels anys adolescents. Recordo com si fos ara l'impacte que em va produir el film de Dreyer, La passion de Jeanne d'Arc, una meravella. Una noieta normal, camperola, pràcticament analfabeta, que, als 13 anys, comença a sentir veus i a veure llumenetes de colors. Avui diríem que eren ovnis, segur, però no aleshores, en una època tan remota com el 1425. Eren veus de sants i santes, com santa Catalina o santa Margarida, i també veus d'àngels, com sant Miquel i sant Gabriel. La cridaven a cor. La seva missió era alliberar França dels anglesos. Llàstima que no tinguem una Joana d'Arc catalana, que, en les actuals circumstàncies, ens aniria de primera. Santa Joana versus Alícia Sánchez-Camacho, el combat de l'any. Un any, va durar l'interrogatori a què fou sotmesa la pobra donzella, i va resistir. No són poques les vegades que, en la nit de revetlla, escolto l'oratori d'Honegger, Joana d'Arc a la foguera, amb lletra de Paul Claudel. Segons els entesos, aquest oratori és una de les peces més brillants d'Honegger. El soroll sec dels petards hi afegeix una música de fons sorda i bel·ligerant. Visc el combat amb tots els cinc sentits. Només hi trobo a faltar un al·leluia final, com el de Haendel, però dedicat, no al messies, sinó al seu precursor, a l'home que va dir: “No sóc el messies.” Per això és tan gran. Felicitats a tots els Joans i a totes les Joanes. Bona revetlla de Sant Joan!