Lloret, davant el mirall

En la blavor del cel de juny les avionetes comercials ja passegen les seves pancartes sobre la platja del passeig de Lloret. Aclofats a la sorra, els primers centenars de turistes ofereixen els seus cossos al sol per acolorir-los abans de tornar cap a casa. Hi ha un onatge suau i l'aigua balla sola perquè, freda com és, ningú gosa ficar-s'hi encara. A tocar l'estesa de tovalloles, un bar ofereix combinats afruitats i entrepans amb salsitxes i, en un cantó, un noi apilona gandules i una noia custodia una calaixera amb consignes perquè els banyistes hi puguin deixar les carteres. Contemplant aquest paisatge de calmada felicitat diürna, sembla mentida que Lloret tingui un problema. D'aquí a mitja hora, els empresaris lloretencs presenten a la premsa la Mesa de Turisme, un projecte que vol analitzar a fons l'oferta per debatre noves vies que puguin enfortir-ne la qualitat. Durant la presentació, exhibeixen optimisme i convicció. És un projecte ambiciós, que contempla la necessitat de desencallar projectes urbanístics, enderrocar hotels obsolets, enquestar els turistes als seus països d'origen...Gairebé un programa de govern. Mentrestant, l'Ajuntament, inicialment exclòs de la mesa, es dedica a governar i esmola l'ordenança cívica per aplicar-la un altre estiu. Sí, Lloret té un problema i potser és que no calen dues solucions, sinó una empesa entre tots.