‘Terra de naufragis'

És el títol del primer poemari que publicava Pere Quart després del retorn de l'exili. Aquella Catalunya que havia hagut de deixar, com una víctima més del cop d'estat del general Franco, semblava això: una lamentable i malferida terra de naufragis, amb esperances escasses de recuperació. Malgrat tot, el poeta, que ja no és una criatura, que ho ha perdut tot, dóna veu a un hipotètic Noè que dialoga amb Jahvè per fer veure al number one de la divinitat que, com el seu amic Salvador Espriu, “parla d'esperança... desesperançat”, i convoca els que siguin nets de cor i no amaguin l'ou, que “aquest país no és per a tanta pluja, / el llot no adoba res”: “caldrà refer els conreus i escarrassar-se. / Som quatre gats malavinguts / i me n'estic veient una muntanya...”

D'una banda, els governs fan trampa quan, tot invocant una inqüestionable “majoria absoluta”, juguen barroerament al joc de la impunitat. I apel·len a la Constitució quan els resulta favorable i la bandegen quan pot limitar els interessos dels que manen de veritat. (No, no és demagògia dir que en les mesures mediambientals, per exemple, el govern accepta el diktat dels especuladors. I que en projectes com Eurovegas, que farà caure la cara de vergonya als hipotètics oasis de dignitat que encara queden a l'estesa pell de brau, la submissió dels suspectes de corrupció que ens governen als ja acusats de corrupció que tracten els pobles ibèrics sense ni un gram de dignitat, resulta humiliant.)

Els que juguen a promocionar la marca España, i ni saben què va voler dir la Marca Hispànica, entre els segles VIII i X, atien el foc dels euroescèptics, potser perquè saben que, encara que grinyoli, el marc Europa podria donar joc a les legítimes aspiracions catalanes. L'avantprojecte de reforma de la llei de propietat intel·lectual, aprovada pel Consell de Ministres el 23 de març passat, és una befa a la possibilitat de pertànyer, si més no en la defensa de la cultura, a una Europa que encara pot donar-nos unes engrunes d'esperança. Com recomanava Noè per mitjà del poeta: “Ja fóra hora d'estendre la bugada!”