Passejant la mòmia

Durant els mesos que he fet llit, he vist moltes pel·lícules nord-americanes. Les històries que t'expliquen els americans, fins i tot les més dolentes, tenen la virtut que estan pensades per donar força interior a l'espectador. A diferència del que passa en d'altres cultures, a Hollywood no hi sobra mai ningú i només depèn de la intel·ligència i de l'esforç que tot sigui a fi de bé. Es pot dir que són contes de la vora del foc. Però potser per això contenen una idea atractiva de l'home i de la vida. En els contes ianquis no hi caben la vergonya ni la por de ser. Hi pensava mirant el documental sobre Joan Sales que van fer al 33. Era un producte de nació rural i moribunda, amb aquella música tètrica, aquell ritme de processó barroca i aquell transcendentalisme morbós i ensopidor, de gent que s'escolta quan parla. Si les joves promeses fan documentals que semblen produïts per Serra d'Or estem servits. Manuel Cuyàs deia que només l'Anna Punsoda refrescava l'ambient. Preguntin-li per què ha marxat a Hamburg. La conec i he viscut els intents que alguns han fet de convertir-la en la mascota del catalanisme jove. No dic que fos la intenció del Francesc Canosa, que no és cap malparit. Però el que em va decebre del documental era la por d'assumir el més mínim risc, la pressa per lluir i per fer política en el sentit més limitat del terme. Presentes un documental sobre “un home que fa nosa” i fas un producte que no planteja cap problema, ideal per als guardians del galliner. Hi ha gent que veu les coses però, a diferència de Joan Sales, potser no té el coratge ni la generositat que cal per intentar canviar-les. Després són molt independentistes i es desfoguen menyspreant els espanyols. És la comèdia que tan bé ha descrit Salvador Sostres. No m'estranya que els meus amics més llegits i creatius visquin marginats o bé hagin marxat a l'estranger. Vam fer el doctorat perquè la cultura tingués conseqüències, no per passejar les mòmies amb cadira de rodes. Em pensava que Sales t'havia ensenyat això. No ho sé, ja pots fer proselitisme si passes pel sedàs tan fàcilment en unes circumstàncies tan benignes.