Espia i deixa espiar
Sol passar de tant en tant que un assassí vingut de deserts remots o muntanyes llunyanes mata algú pels nostres carrers, i després se sap que no era desconegut del tot, que ja l'havien fitxat, que li havien seguit els passos, però al capdavall l'havien deixat estar perquè no semblava prou perillós. I llavors l'endemà tothom ho lamenta –quins inútils aquests dels serveis d'espionatge!–. Però el dia abans gairebé tothom s'haurà indignat de saber que servidors de l'Estat sospitaven d'algú només perquè presentava unes determinades característiques ètniques, s'havia mogut en certes àrees conflictives del planeta i sostenia opinions poc amables sobre les democràcies occidentals –no volem viure en un règim policial!–. Tenim una relació confusa amb tot el que fa referència a la seguretat. La gent espera que els serveis evitin la presència de terroristes en el nostre territori, però se sorprèn encara que, per fer-ho, aquests mateixos serveis espiïn, controlin i vigilin. La justícia, una justícia democràtica, actua sota el principi que tothom és innocent fins que es demostra el contrari; les agències d'intel·ligència, en canvi, parteixen de la base que tothom és sospitós fins que es comprova que és innocu. Ara toca fer-se l'ofès perquè els Estats Units han espiat sistemàticament els seus aliats, i sembla com si els polítics europeus haguessin viscut en la ignorància fins que un heroi solitari els ha presentat proves que el germà gran americà els vigila de prop. Aquest és el joc, sempre ho ha estat i sempre ho serà. Cal vigilar els aliats tant com els enemics; potser més, perquè els enemics ja se sap que ho són, mentre que els aliats et poden deixar a l'estacada en el pitjor moment. En les pel·lícules d'espies, que són un gènere que no dóna gaires pistes sobre com funciona el món, però sí més que les declaracions oficials, que només juguen a confondre, hem sentit moltes vegades frases com ara “sabem que ens estan espiant i ells saben que ho sabem”, referint-se a les relacions entre diferents serveis d'espionatge. A hores d'ara ja sabem també que ens poden espiar a qui sigui i que tenen tècniques per fer-ho, cosa que no vol dir que tots els ciutadans normals siguem dignes d'escorcoll i enregistrament, no desvariem. Els qui ara tant parlen de dotar-nos d'instruments d'estat, segur que ho tenen en compte, això de recaptar i manipular informació. I potser ja hi són pel tros, però com que és secret no ho volen dir.
