Orgues

Una de les coses que es guareixen viatjant són les manies, els complexos, certes ximpleries. Es guareixen sempre que s'hi estigui disposat i obert. L'estiu passat vaig poder participar en el Veus paral·leles: un muntatge gira poètica que sota l'impuls de la Institució de les Lletres Catalanes, direcció i guió d'Albert Mestres i Sofia Fonseca, acara i presenta diferents poetes vius. Poetes de diversos indrets de parla catalana i d'un altre país convidat. L'any passat, d'Eslovènia. En l'edició d'enguany, que ja està en marxa, poetes belgues d'expressió francòfona.

Amb l'actriu Mireia Chalamanch de fil conductor i els poetes en escena, l'espectacle poètic presenta veus d'aquí i d'allà (traduïdes), imatges oníriques sorprenents com la de Stanka Hrastelj, còmiques com la de Milan Jesih, incisives com la de Lucija Stupica o suaus i embolcalladores com la de Veno Taufer. Així va ser l'any passat. Aquest any, altres matisos i textures. Però de totes totes és una experiència vital d'intercanvi i d'aprenentatge... Amb els amics eslovens –potència humana i poètica–, vam compartir curiositats i inquietuds i els nostres indrets paral·lels: ells, dos milions d'habitants, llengua pròpia (l'eslovè és diferent del croat o del serbi, primeres preguntes), independents des del 1991. El degà de tots ells, Veno Taufer, un home encantador i una institució a Eslovènia, va participar activament en el procés d'independència del país. Si no es creuen tot això que els dic, millor: són a temps de comprovar vostès mateixos què és el Veus paral·leles. El muntatge aterra aquest dissabte a Badalona (Espai Betúlia, 8 del vespre) i diumenge a Barcelona (La Seca, 10 del vespre). Mentrestant, a l'agost tornarem la visita als eslovens i experimentarem recitar en català i ser recitats davant el públic eslovè. I seguirem meravellant-nos del que produeix un país de dos milions d'habitants. I per uns quants dies deixarem les nostres orgues de país petit i mirarem de pensar a l'engròs.