Avui és festa
Viatge a Icària
Hi ha Ítaques i Icàries. Les illes gregues porten la marca d'un o altre relat mitològic. La d'Icària recorda el vol frustrat d'aquell vailet, Ícar, que massa jove, irreflexiu i esverat s'apropa perillosament al Sol malgrat les advertències del seu pare. A Ícar se li fonen les ales i cau de cap al mar. La caiguda d'Ícar ha donat peu a pintures memorables i, entre altres, a un poema d'Auden que és, probablement, la més profunda reflexió sobre la humana indiferència davant el dolor dels altres. La llegenda va donar nom a aquesta illa grega propera a la costa de Turquia. Allunyada dels circuits turístics, Icària és, avui, referència d'una altra aspiració impossible: la vida eterna. Experts d'arreu hi arriben per estudiar un hàbitat que genera més centenaris del que és normal i on la longevitat de la població és cosa corrent. Fumadors reconsagrats i bevedors de vi, els centenaris d'Icària plantegen enigmes a la recerca mèdica. Les estadístiques diuen que un de cada tres passa dels noranta, que viuen deu anys més de mitjana que a la resta d'Europa, que pateixen menys càncer, depressions o demència... Quin és el secret? Què tenen aquests grecs que no tinguem els altres? Els estudiosos constaten que aquesta tribu d'octogenaris vigorosos amb una vida sexual notable fa una dieta basada en un alt consum de llegums i verdures, poca carn, poc sucre, força patates, infusions i llet de cabra. I la gerra de vi que no hi pot faltar. Vet aquí. Els estudis de camp suggereixen que el factor decisiu és el model de vida. En aquest sentit parlen de la migdiada diària que és de rigor entre els illencs, del clima benigne, de l'aire fresc... I encara una altra cosa: després de la guerra, milers de comunistes i socialistes van exiliar-se a l'illa i la hipòtesi és que els ideals d'aquella gent han generat un instint per compartir i cooperar que els és característic. Diuen que la vida familiar i comunitària és a l'arrel d'aquest model social que allarga la vida. Pels que pensen que fer-se gran és una bona idea (sobretot si es considera l'alternativa) s'imposa el viatge a Icària.