Dormir sense son

A un amic meu un dia una veïna el va agafar per banda i li va fúmer un ruixat de consideració. Molt enfadada, cridant i gesticulant, li recriminava que ella i el seu home no podien dormir i l'acusava de ser-ne el culpable perquè, segons ella, el soroll que no els deixava agafar el son provenia sempre de casa seva. El meu amic la va deixar esbravar, i quan el ruixat havia amainat li va contestar amb una pregunta que va deixar la veïna amb la boca oberta i petrificada mentre ell va girar cua tranquil·lament: “Ja tenen son quan van a dormir?”

Jo no sé ben bé qui tenia més raó dels dos, però és una anècdota que recordo sovint, sobretot en les situacions en què passa allò que en diem que els arbres no ens deixen veure el bosc. O sigui, quan estem tan fixats en les coses accessòries que ens allunyem de les fonamentals. Per això m'ha tornat a venir a la memòria ara que es parla de la crisi de les sales de cinema. Els empresaris es queixen que cada vegada va menys gent al cinema, i la pujada de l'IVA de les entrades ha suposat un motiu perquè elevessin el to de les queixes al nivell d'alarma, perquè tots els costos que tenen no es cobreixen amb la venda d'entrades ni amb les crispetes. I, a més, hi ha la qüestió de la pirateria de pel·lícules per internet. No dubto que les dades i els arguments que aporten siguin ben reals. Segur que tot això té a veure amb el problema que denuncien els exhibidors. Però, com diria el meu amic: I les pel·lícules? No sé vostès què en pensen, però els ben asseguro que és el principal motiu perquè jo també ara vagi menys al cinema. Jo no piratejo i les crispetes, si de cas, me les faig a casa. I, home, trobo que no és barat pagar nou o deu euros per veure una pel·lícula. Però el cinema m'agrada al cinema, i estic convençut que les vegades que hi vaig estan per sobre de la mitjana. Fins fa un parell o tres d'anys. Són les pel·lícules les que m'han allunyat del cinema. Efectes especials buits de contingut, històries sense història, arguments suats (re)presentats amb pretensiositat estètica, cinema independent que ni és independent i mira de no semblar cinema, ficció filmada com si fos documental. I paro. Sort de Clint Eastwood i Woody Allen, i alguna sorpresa. Sí, si a vegades no dormo és perquè no tinc son.