L'últim

Segons Henry James, la com­bi­nació més bonica de parau­les és sum­mer after­noon (tarda d'estiu), però quan la repe­tia exta­siat –sum­mer after­noon, sum­mer after­noon– no podia estar pen­sant en el Tour de France. Si fos el nos­tre coe­tani pot­ser ho faria. Som molts els que asso­ciem els pla­ers d'una tarda d'estiu amb els cops de cap al sofà, o la idea de poder-los fer, men­tre passa el Tour. La fas­ci­nació segueix viva mal­grat les inces­sants històries de dopatge. I les trans­mis­si­ons tele­vi­si­ves no tenen rival al món de l'esport. Cada juliol la marca França rep un impuls colos­sal men­tre milers de ciu­ta­dans endor­mis­cats aixe­quen una o altra par­pe­lla per veure flai­xos de la vari­ada geo­gra­fia fran­cesa i les seves essències: camps d'espígol, file­res de plàtans, con­junts monu­men­tals, els teu­lats de qual­se­vol poble... La “serp mul­ti­co­lor” posa relats èpics al pai­satge de fons. I al final, les noies dels tres petons i els senyors cepats (hom sem­pre hi intu­eix la presència del pre­si­dent del sin­di­cat agrícola) que feli­ci­ten el gua­nya­dor ens indi­quen la fi del somni (o la becaina) d'una tarda d'estiu. Les delícies del sum­mer after­noon han envi­go­rit la repu­tació de la França, un dia més, entre els pobla­dors de sofàs. Per això no és estrany que les més altes jerar­quies de l'estat hi posin culle­rada. L'altre dia el pre­si­dent de la República va aparèixer entre els afi­ci­o­nats, a la vorera de la car­re­tera. El cotxe del direc­tor de car­rera el va res­ca­tar de la mul­ti­tud i el va por­tar fins a la meta perquè tingués temps de donar la mà al gua­nya­dor. Una seqüència per­fecta que devia pro­vo­car la feli­ci­tació del pre­si­dent al seu equip de comu­ni­cació. Jo, però, només pen­sava en l'últim, en el que arri­ba­ria quan Mon­si­eur Hollande ja devia ser al des­patx. Quina des­cor­te­sia no espe­rar-lo, no espe­rar el que havia pas­sat més hores damunt de la bici, el que havia patit més, l'home que havia tor­nat a acon­se­guir la pro­esa de poder tor­nar-hi l'endemà per tor­nar a patir. Si Mon­si­eur le Pre­si­dent s'hagués espe­rat per feli­ci­tar l'últim, la imatge hau­ria donat la volta al món.