Esprius de Farners (3)

Any Espriu a Santa Coloma. Amb una acceptable assistència de públic, i també amb clamoroses absències (alguns polítics s'omplen tant la boca de la paraula cultura que al finals se'ls hi fa bola, com als nens) van passant els actes commemoratius a la ciutat natal del poeta. Una cosa més aviat modesta. Res a veure amb els fastos de Sinera o de Lavínia. Ningú no llegeix Santa Coloma de Farners a la inversa ni ningú la coneix amb cap nom mític. L'Ajuntament colomenc destina un pressupost raonable al seu programa; Òmnium La Selva encara raona més en el seu i la ciutadania valora aquest esforç de contenció. A Espriu li hauria agradat. Unes quantes conferències d'especialistes en la matèria; un cicle de xerrades sobre els seus mons literaris; un parell d'exposicions; concerts, una peça teatral... Tot en un ambient sobri i amb voluntat didàctica. De fet, tampoc no podia demanar gaire més el poeta, perquè igualment clamorosa és l'absència de referències colomenques en la seva obra. Espriu es va atipar d'escriure sobre Arenys i sobre Barcelona. Fins i tot va parlar de Viladrau, on va passar una trista convalescència. Però la ciutat que el va veure néixer i on va ser batejat mai no va fer-li ni fred ni calor. Cap visita. Vostès segurament pensaran: “Home, ni tan sols per curiositat?” Doncs no. Ni tan sols per curiositat existencial, lírica o prosaica. Gràcies a l'alcalde Iglesias, una persona que no treia mai la banya del forat, el poeta va deixar escrits uns comentaris a unes imatges farnesenques que li van ser enviades a casa seva de Barcelona.

Comentaris que no mereixen cap anàlisi literària. Recordarem, això sí, que enmig d'un veritable catàleg d'obvietats urbanístiques, troba que la Verge de Farners té “els ulls estràbics”, que a l'esquerra del passeig de Sant Salvador hi ha una “lletja tanca, llarga, sens dubte provisòria...” i, agafin-se, que l'edifici de l'Ajuntament li sembla “elegant”. Però bé, com que la mirada dels colomencs s'obre en gran angular, d'aquest desmenjament no en fan casus belli. Espriu és Espriu i ja està. Fins i tot, vegin què els diré, accepten que el comissari de l'efemèride (137.000 euros públics de retribució) jugui a imitar-lo i tampoc no es digni a deixar-se caure per la ciutat. Massa lluny de Lavínia i de Sinera, sens dubte...