Opinió

EL TEMPS QUE FUIG

La frase

Els és indiferent que entris o no, que compris o no, que en surtis satisfet o humiliat

Us ho con­fesso: les depen­den­tes em fan por. Tenen poder, i ho saben. Dic depen­den­tes perquè la majo­ria de què parlo són noies. Totes les depen­den­tes, em direu? No, és clar. Les que jo dic solen tre­ba­llar en grans franquícies de boti­gues de roba –i no ho són pas totes, perquè hi ha excep­ci­ons que, per con­trast, bri­llen soles–, solen ser molt joves, molt pri­mes, indo­lents i amb un punt d'alti­vesa. Els és abso­lu­ta­ment indi­fe­rent que entris o no, que com­pris o no, que sur­tis de la botiga satis­fet o humi­liat. Són l'antítesi del que el cos­tum i els manu­als diuen que ha de ser un bon vene­dor: ama­ble, de som­riure fàcil, atent sense ser ape­galós, que esti­gui con­tent que hagis entrat a la botiga, que no li faci man­dra aten­dre't i que sigui capaç de fer d'aquell acte mer­can­til –jo vull i ell té, jo pago i ell cobra– una estona agra­da­ble que voldràs repe­tir.

Ah!, les fra­ses d'algu­nes depen­den­tes! Surts de l'empro­va­dor amb la peça a la mà, t'acos­tes a la pri­mera que tro­bes i li dius: “Sis­plau, neces­sito una talla més.” I ella, sense mirar-te, et deixa anar la frase: “Tot el que tenim és allà.” I no es mou. No t'ajuda a bus­car, no t'acom­pa­nya, no s'esforça, no fa veure que té interès que tro­bis el que neces­si­tes. La frase “si no és allà, és que no hi és”, pro­nun­ci­ada men­tre mas­tega xiclet, és demo­li­dora, et deixa sense alè, sense espe­rança, amb la cons­ta­tació que tant se li'n dóna i que no li impor­tes gens. Sis­plau, doneu-me depen­den­tes que em salu­din quan entri a la botiga, que sem­blin con­ten­tes de veure'm, d'aque­lles que et venen la peça i que, de franc, et rega­len un con­sell i una paraula ama­ble. La gent em diu que segu­ra­ment el pro­blema d'aques­tes noies que t'engal­ten la frase és que tenen uns con­trac­tes fas­ti­go­sos i uns sous més prims que elles matei­xes. Jo crec que més que això, que també, és la música que els obli­guen a sen­tir tot el dia allò que les con­ver­teix en abúliques, indi­fe­rents, ene­mi­gues dels cli­ents que, santa innocència, només volen com­prar-se un jer­sei de rebai­xes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.