De punta a punta del país
L'Onze de Setembre de 2012 Catalunya tenia una onada social favorable a la independència que va portar al carrer un milió i mig de persones. Avui, a més, té un Parlament amb una majoria contundent favorable a l'autodeterminació –l'eufemístic dret a decidir–, té un president capaç d'alterar la paupèrrima agenda autonòmica per agafar la bandera del país i posar-se al capdavant de la gent i té un full de ruta que, fins a on es coneix, intenta preservar la legalitat del procés per carregar-lo de raons mentre sigui possible. Perquè suposo que tots tenim clar que arribarà el dia en què ja no serà possible si volem seguir avançant.
En la majoria de processos d'independència vistos a Europa els últims cinquanta anys, s'ha traspassat la legalitat vigent. En altres, com a Montenegro, Eslovàquia o ara Escòcia, s'ha modificat la legalitat per fer possible el procés. Però Espanya mai no ha estat tan civilitzada com això, i si ha perdut colònies i territoris, des d'Holanda fins al Sàhara passant per Amèrica i la Catalunya del Nord, ha estat amb conflicte o sota tutela internacional.
Amb Catalunya no és diferent. L'estratègia espanyola es basa a negar la sobirania dels catalans, escanyar les finances del govern, sembrar la por al dia després, enviar policies i espies i generar tota la merda que convingui generar per tal de desacreditar el procés, els seus líders i qualsevol instrument que el promogui. Però sobretot es basarà a convertir la legalitat vigent en el cinturó de castedat de la unitat d'Espanya. La Constitució i els tribunals per esclafar la voluntat democràtica de fer un referèndum legal.
Quan això passi, el principal actiu del procés sobiranista continuarà sent la gent, la voluntat de superar els obstacles, l'aspiració de fer valer els seus drets com qualsevol altre poble i la il·lusió de fer possible un país més lliure, més sa, més democràtic i menys escanyat.
La gent és la gran protagonista. I això posa en valor accions com la Via Catalana de l'Onze de Setembre, amb més de 400.000 persones cosint el país de punta a punta (Pertús-Alcanar) amb una cadena humana.
L'Onze de Setembre els catalans tornarem a demostrar que volem; que som molts, majoria; que som políticament transversals; que som radicalment demòcrates, i pacífics; que estem decidits a avançar i que volem posar al món per testimoni d'aquesta voluntat. Només amb el clam del carrer i amb el de les urnes podem aspirar a alertar una comunitat internacional que no ens esperava i només així, podrem arribar a transgredir un sistema que no ens dóna cap facilitat.
