L'espiadimonis

La gra­nota ha fallat. Ha cal­cu­lat mala­ment, i el seu salt l'ha dut al mig de la bassa. Després d'estar-se qui­eta durant hores, resis­tint aquest sol de juliol, l'espi­a­di­mo­nis ha estat més des­tre i ha evi­tat que l'engo­lis­sin. És cicle de vida i de mort. És clar que aquest insecte que impacta pel seu vol, els seus colors llam­pants, viro­lats, només viu unes quan­tes set­ma­nes, però tot i així és capaç d'exhi­bir aques­tes dots que el defi­nei­xen: aquest vol rasant sobre les aigües, aquesta veloç fra­gi­li­tat. I quin impacte no fa també el seu esque­let extern, la seva pell, que deixa de cos sen­cer aga­fada a un jonc o una branca; és l'exúvia, que can­via entre 8 i 15 vega­des així que va crei­xent.

D'això, la gra­nota no en deu fer res: els ossos, que els escuri un altre. Ja espe­rarà un moment millor. Els ani­mals fan el que han de fer. Els que no ho fem som els humans. Prin­ci­pals res­pon­sa­bles de la desgràcia acu­mu­lada en el pla­neta en tots els seus gra­ons i àmbits. Com el cas d'aquest enve­ri­na­ment ter­ri­ble, a l'estat del Bihar, a l'Índia, on han mort una vin­tena llarga de nens d'entre 5 i 12 anys per l'efecte d'un insec­ti­cida en el men­jar que se'ls donava de franc. Anant a bus­car a l'escola l'àpat que els sal­vava del des­no­dri­ment, han tro­bat la mort i la malal­tia. La mort es frega les mans en la desgràcia, en la ignorància que li fa el camí fàcil. Per bé que, com deia, és l'home mateix que, per­se­guint les super­co­lli­tes, o bus­cant les peces de fruita ence­ra­des, ha aca­bat espat­llant el cicle arreu. A cano­na­des de química ens car­re­guem el pugó de les ver­du­res, que, de retruc, aca­ba­rem pas­sant al cos. Peti­tes dosis de verí, de con­ta­mi­nació que també tro­ba­rem al peix, a la carn, a les safa­tes i als plàstics que ens fan la venda més higiènica, i que ens espat­lla­ran una mica més. S'ha subs­tituït un conei­xe­ment i les armes de la natura per unes altres que ens fan pas­sar per l'adreçador de la mul­ti­na­ci­o­nal. Però el pèndol ha començat a anar cap a l'altra banda, com en el vol de l'espi­a­di­mo­nis. A més dels con­reus i ven­des ecològiques de boti­gues espe­ci­a­lit­za­des i page­sos que han fet marxa enrere, els bal­cons a les ciu­tats esde­ve­nen horts. Per la xarxa cor­ren fotos de gent que com­para la seva pro­ducció de tomàquets caso­lans, s'ense­nyen cara­bas­sons i enci­ams, i aviat la pei­xera, i les gàbies per als conills.