Filar prim, sense renúncies

Con­tem­plem asto­rats fins on s'ha entre­llaçat la tera­nyina que Bárce­nas i qua­dri­lla han cul­ti­vat insis­tent­ment. La cor­rupció és evi­dent i és difícil saber on acaba, quan la cova d'Alí Babà es pre­senta com un pou sense fons. Immer­sos en la mag­ni­tud dels fets, podem tenir la temp­tació d'obli­dar el nos­trat cas Palau i les pràcti­ques cor­rup­tes que el sus­ten­ten. Millet i Bárce­nas no són el mateix, evi­dent­ment, i de Con­vergència al Par­tit Popu­lar hi ha una gran distància, però la rea­li­tat diu que som davant el desen­vo­lu­pa­ment de pràcti­ques cor­rup­tes que exi­gei­xen anar al fons i exe­cu­tar les res­pon­sa­bi­li­tats que cal­gui.

És més que pre­o­cu­pant saber qui és en rea­li­tat Fran­cisco Pérez de los Cobos i la capa­ci­tat del pre­si­dent del Tri­bu­nal Cons­ti­tu­ci­o­nal de l'Estat per inter­pre­tar la Cons­ti­tució i esten­dre una nebu­losa sobre el seu per­fil ideològic. Una acti­tud deplo­ra­ble i man­cada de la mínima dig­ni­tat exi­gi­ble a les seves res­pon­sa­bi­li­tats jurídiques. Però no deixa de ser també deplo­ra­ble que al Par­la­ment català vagin de mata-dego­lla per nome­nar els mem­bres de la Sin­di­ca­tura de Comp­tes, aquells que han de fis­ca­lit­zar la bona praxi de la seva gestió, i que els par­tits només esti­guin interes­sats a posar-hi un dels seus i, a ser pos­si­ble, no exces­si­va­ment prim­mi­rat en el con­trol de cer­tes irre­gu­la­ri­tats.

Men­tre en for­mem part, o fins i tot quan els dei­xem, ens ha de pre­o­cu­par el com­por­ta­ment de les estruc­tu­res de l'Estat espa­nyol; encara més, no podem ser gens per­mis­sius en l'exer­cici democràtic de la nos­tra rea­li­tat imme­di­ata. Costa enten­dre que en nom de la bona gestió democràtica es come­tin actes de dub­tosa legi­ti­mi­tat, tot i que siguin legals, com ara triar els òrgans de con­trol segons els interes­sos polítics o que es pugui tro­bar per­fec­ta­ment lògic bus­car expli­ca­ci­ons a un anòmal finançament dels par­tits.

Doncs, sí. Volem una Cata­lu­nya inde­pen­dent i ple­na­ment lliure de triar el seu futur. Però no hem de voler qual­se­vol Cata­lu­nya; si el nou país no asse­gura l'exer­cici democràtic, trans­pa­rent i net de la pràctica política, a mi no m'interessa. Cata­lu­nya, sí; sense renúncies i filant molt prim.