Són més el problema que la solució

És extremadament irritant comprovar cada dia com aquesta minoria de responsables polítics que han tingut i tenen a les seves mans minimitzar els cost, les desfetes i els sacrificis d'aquesta crisi són tan incompetents. La raó ens diu que aquests nivells de responsabilitats haurien de ser ocupats per persones altament preparades i amb un comportament racional exquisit, ètic i no polític. Quan el 2007 va esclatar la crisi, el govern espanyol d'aleshores dirigit per José Luis Rodríguez Zapatero i Pedro Solbes va fer tot els possibles per negar-ne l'existència i, per tant, les conseqüències, fins que ja per imposició de l'UE els van obligar a actuar.

Fins aleshores, es van dedicar a tirar gasolina per aturar un foc la magnitud del qual va veure tothom menys ells. Aquest comportament irracional va provocar que Espanya, que havia entrat en la crisi amb un nivell de deute públic relativament molt baix, comencés a incrementar-lo amb mesures tant extravagants com costosíssimes i improvisades. Ara ja devem el 90% del PIB. Solbes, que en la seva època anterior de responsable d'Economia de Felipe González s'havia mostrat com un responsable rigorós, en la segona època va malmetre tot el seu prestigi. Un dels desequilibris més importants que vam tenir en l'època de bonança va ser el dèficit comercial. Vam arribar a tenir-lo percentualment superior als del EUA, i segurament vàrem ser-ne els líder mundials. Aquest desequilibri, que juntament amb el dèficit financer són dos dels indicadors clars que ens diuen la insostenibilitat d'un model a mitjan termini, l'hem reconduït fins als 27,5 milions d'euros del maig passat, que és pràcticament l'equilibri, és a dir, que les exportacions compensen les importacions tot i la gran dependència energètica que tenim.

Aquest fet també és rellevant per la manera com hi hem arribat: amb un augment de les exportacions i una reducció de les importacions. Des que va començar la crisi, el 2007, les exportacions han augmentat un 30% i això ens indica que a una bona part del teixit industrial, la contracció de la demanda interna ha fet que exporti, un fet que assoleixen amb èxit. Tot i això, en l'àrea tradicional nostra d'exportació, la UE presenta dades negatives i, per tant, la internacionalització es fa a mercats més dinàmics. De totes maneres, pel que fa a Catalunya, encara al maig vam tenir un dèficit comercial de 700 milions. Des del 2007 les importacions han caigut un 9%, un fet que indica que qui sap si la crisi que passem també apunta cap un canvi dels hàbits de consum. Continuar incrementant les exportacions i consolidar-les és un dels camins imprescindibles per sortir d'aquesta crisi.

Aquesta notícia econòmica tan esperançadora i bona, que semblava impossible fins i tot pels més optimistes, ens ve tapada per tot aquest guirigall descomunal provocat per les informacions de l'extresorer del PP, Luis Bárcenas, i tota aquesta guerra partidista que sembla que hi ha dins del partit del govern espanyol. És evident que pels mercats internacionals i tots els analistes, la dada de l'equilibri comercial és rellevant, però també ho és la solidesa del govern especialment en moments crítics com els actuals. La interferència de totes aquestes notícies de corrupció són elements de risc que els analistes avaluen amb molta atenció.

La inestabilitat política és una prima de risc que, sense cap mena de dubte, computa. Ens tornem a trobar en un moment en què podríem generar una mica d'optimisme intern i mostrar-nos a l'exterior amb resultats favorables, però la política partidista altra vegada interfereix negativament en els bons resultats assolits per les empreses i els treballadors d'aquest país amb grans sacrificis. Torna a ser irracional que els qui ens manen siguin més el problema que la solució.