Arc voltaic
‘Cock'
Fa dies que els britànics discuteixen sobre l'ús de la pornografia. David Cameron ha donat un bon tema als diaris amb la proposta de censurar el contingut sexual d'internet i d'obligar els usuaris que vulguin accedir-hi a especificar-ho en el contracte. El tema arriba embolicat amb l'impacte d'un parell de casos de pedofília, o sigui que el motiu que esgrimeix el primer ministre, la protecció de la quitxalla, se situa en la frontera de l'estigma. Totes les dones que he llegit estan encantades amb la idea. Els homes –que en alguns casos també deuen tenir criatures, suposo– són més matisats però escriuen una mica cohibits i no n'he trobat cap que arribi a tocar os. Evidentment, si una nena anglesa escriu cock al Google és desitjable que a la pantalla li aparegui un gall pit-inflat i cantador, i no pas un semaler de pam i mig. Però si Cameron decideix censurar les pàgines X per protegir les criatures, també seria just que reglamentés com s'han de vestir les estrelles del rock i del cinema que surten a la tele, i fins i tot algunes noies que circulen pel carrer. La pornografia és el residu del poder que l'alliberament sexual ha donat a les dones en la vida pública, i la seva socialització és fruit d'aquest procés. Fa uns anys jo hauria agraït les facilitats que avui hi ha per desfogar-se a través d'internet. M'hauria permès assistir a les cites descansat i hauria distingit millor els meus instints primaris de les meves emocions, diguem-ne, més intel·ligents. Dubto que la pornografia sigui més perjudicial que aquestes sèries sobre assassinats en les quals el psicòpata de vegades fins i tot és el mateix heroi. Algunes articulistes es lamenten que el porno dóna falses expectatives als adolescents i d'altres diuen que potser en consumirien si no fos tan vulgar. Però el porno no està fet per agradar ni per ser imitat, està fet per omplir els cinc minuts que un home necessita per recuperar la lucidesa. Al vàter s'hi està còmode mentre fas les necessitats, després no t'hi quedes –excepte un comptable del meu pare que hi anava a esmorzar–. Hi ha matrimonis que s'aguanten bé gràcies a internet, i sempre serà més trista la vida d'un home que pren les decisions sota l'embruix subtil d'uns pits que no pas la d'un marit que s'allibera alegrement –i amb força– davant del seu ordinador.