L'‹hotelier›

Ara que els hotels del país són plens un pensa en la figura de l'hote­lier, una ins­ti­tució entra­nya­ble quan es tracta d'un autèntic pro­fes­si­o­nal. L'hote­lier de raça té l'aire un punt pater­nal i se l'iden­ti­fica per la capa­ci­tat de ser sem­pre ser­vi­cial però mai ser­vil. A vega­des esdevé un medi­a­dor, un ele­ment d'equi­li­bri dis­cret en les ten­si­ons dels seus cli­ents. En un cèlebre conte de Hemingway, Gat sota la pluja, hi apa­reix el padrone d'un hotel en una petita ciu­tat ita­li­ana. Hi ha una pare­lla d'ame­ri­cans a l'hotel. Ell, pot­ser fati­gat d'experiències prèvies, es rela­ci­ona amb la dona amb els rit­mes d'una rutina poc atenta per no dir-ne insen­si­ble. Ella viu amb un buit inte­rior que pro­jecta sobre el gat que, ara, s'aixo­pluga a la plaça. La dona vol com­par­tir amb el marit la urgència que sent de pro­te­gir el gatet. El marit lle­geix. La dona surt i comenta al padrone el seu neguit. L'home la tran­quil·litza i li reco­mana que torni a l'habi­tació. La pluja és per­sis­tent. La dona retorna a les seves sole­dats. Al cap d'una llarga estona una noia de la recepció truca a la porta. Li porta il gatto de part del padrone. Com sem­pre en Hemingway caldrà entre­veure què s'amaga a la part oculta de l'ice­berg, aque­lla massa pesant que fa ele­gant el des­plaçament de la seva part visi­ble, és a dir, la prosa con­tin­guda de Hemingway... I això em porta a un altre hote­lier, un dels més reco­ne­guts de Cata­lu­nya. Diguem-li J.S.. D'ell me'n parla un amic amb emoció i admi­ració. Evoca el dia que amb la seva dona, que patia una malal­tia irre­ver­si­ble, van tor­nar, a petició d'ella, al men­ja­dor de l'hotel on havien men­jat tan bé i havien pas­sat tan­tes esto­nes agra­da­bles. Es trac­tava, cons­ci­ent­ment, de fer-hi l'últim dinar ple­gats. Tot va anar com una seda. El tracte exqui­sit i el menú memo­ra­ble. Nor­ma­li­tat i con­tenció. El comiat afa­ble de sem­pre fins a les por­tes de l'hotel. Men­tre el cotxe de la pare­lla s'allu­nyava el nos­tre hote­lier salu­dava amb la mà. Abans d'aga­far el revolt, el marit va mirar pel retro­vi­sor. L'ins­tant just per obser­var que l'hote­lier es pas­sava un dit per sota l'ull.