Opinió

Retards acumulats

Una altra línia d'actuació sacrificada ha estat allò dels objectius d'esforç en R+D

L'ajust intens de la des­pesa pública paral·lel a la crisi, una sèrie de dèficits estratègics acu­mu­lats dels quals n'hem de ser cons­ci­ents, que d'alguna manera cal inven­ta­riar. Això afecta mol­tes eco­no­mies euro­pees i també l'espa­nyola en gene­ral. El feno­men es pot veure com un sacri­fici del mitjà i llarg ter­mini pel curt però amb impli­ca­ci­ons ben relle­vants pel futur. De fet les eco­no­mies han sacri­fi­cat nor­mes pel crei­xe­ment sos­te­ni­ble a mitjà i llarg ter­mini, fins i tot en ter­mes de com­pe­ti­ti­vi­tat, cosa que es pot aguan­tar 1 o 2 anys, però 4-5?

A l'eco­no­mia cata­lana això ja la va començar a afec­tar des dels ajus­tos de 2008-2009 i pot­ser amb més inten­si­tat des dels de 2011-12. I hi ha prou evidències que la soci­e­tat i l'eco­no­mia cata­lana patei­xen una endèmica, estruc­tu­ral, atròfia rela­tiva de des­pesa pública (no de pressió glo­bal quant a tri­buts) en bona part pel nos­tre cone­gut dèficit fis­cal amb la hisenda espa­nyola.

Tot inven­ta­ri­ant aques­tes man­can­ces acu­mu­la­des, doncs: una vari­a­ble d'ajust sacri­fi­cada ha estat, pot­ser encara més al llarg dels anys 2011-12, la inversió pública de la Gene­ra­li­tat en infra­es­truc­tu­res, amb dava­lla­des de més del 50% en paral·lel amb la de l'Estat aquí. Fa un temps acos­tumàvem a par­tir del fet que la inversió pública en infra­es­truc­tu­res de tota mena con­di­ci­o­nava la nos­tra com­pe­ti­ti­vi­tat a llarg ter­mini i s'arri­bava a pren­dre un deter­mi­nat per­cen­tatge del PIB esmerçat com a estàndard desit­ja­ble... ara gai­rebé obli­dat, almenys tem­po­ral­ment.

Dar­re­res esti­ma­ci­ons de la Cam­bra de Comerç con­si­de­ren urgents, tan sols per un bon fun­ci­o­na­ment de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona, obres per uns 5.000 mili­ons: des­do­bla­ment del túnel d'Horta o del de Vall­vi­drera, acces­sos por­tu­a­ris per a tren de mer­ca­de­ries, tot el refe­rent, de veri­tat, al cor­re­dor del Medi­ter­rani... La Cam­bra de Con­trac­tis­tes d'Obra Pública també ha anat esbom­bant aquesta dava­llada, amb els seus efec­tes sobre les empre­ses i l'ocu­pació del sec­tor.

Una altra línia d' actu­ació que ha resul­tat sacri­fi­cada, al con­junt de l' eco­no­mia espa­nyola i a la cata­lana, ha estat allò dels objec­tius d'esforç en R+D. Recor­den allò d'asso­lir un 2,5% del PIB dedi­cat per tal, també, de con­tri­buir a la com­pe­ti­ti­vi­tat inter­na­ci­o­nal de la nos­tra indústria i ser­veis (pro­duc­tes i pro­ces­sos nous, per exem­ple)? Doncs bé, ja no en par­lem gaire, d'aquest estàndard/objec­tiu, segu­ra­ment perquè ha que­dat llunyà donada la man­cança en la con­tri­bució d'estímuls públics.

Penso que també es poden regis­trar retards en la for­mació de capi­tal humà. Tan sols tres exem­ples: com ens ha evo­lu­ci­o­nat el pes de la des­pesa d'ense­nya­ment dins el PIB total? Segur que amb un cert retrocés. I què dir-ne del que s' ha pogut esmerçar en polítiques acti­ves i de for­mació? I no podem desen­ten­dre'ns de la pèrdua de capa­ci­tats i for­mació en el col·lec­tiu de fun­ci­o­na­ris públics afec­tats per les reduc­ci­ons de per­so­nal; a banda de la man­cança per intro­duir efec­ti­va­ment sis­te­mes d'estímuls en la funció pública.

Hom no sap el camí ins­ti­tu­ci­o­nal i com­pe­ten­cial per trac­tar-ho. Però m'ha pre­o­cu­pat fa ja un temps que els recur­sos per a la justícia no tin­guin un trac­ta­ment pre­fe­rent com a ton­ga­des ha tin­gut la des­pesa social: aquesta ha esca­lat en 15 anys des d' un 25% fins al 55% del PIB i més i tot. Però no s'hi inclou el de justícia, al si d'una soci­e­tat que cada vegada genera més con­flic­tes labo­rals, mer­can­tils, penals o fami­li­ars. Pel dar­rer aspecte puc par­tir d'un dar­rer avís del pre­si­dent Mas: “Si no se'ns dóna l'objec­tiu de dèficit que ara neces­si­tem, no podrem esti­mu­lar la nos­tra eco­no­mia...”

Es tracta, doncs, de la dis­po­ni­bi­li­tat de recur­sos per ori­en­tar amb pro­gra­mes de suport les empre­ses pri­va­des: a la seva inter­na­ci­o­na­lit­zació i expor­tació, també en finançament. Pro­gra­mes per moure cap a fusi­ons. Ampli­ació del crèdit públic, Ins­ti­tut Català de Finan­ces. Sub­venció de suport a diagnòstics de millora d'orga­nit­zació... com a exem­ples. També en algu­nes d' aques­tes línies hi ha hagut retro­ces­sos. Cal tenir-ho en compte: en les rutes futu­res, espe­rem més nor­ma­lit­za­des, tro­ba­rem aquests esvo­rancs que caldrà omplir. Quan es pugui...



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.