Sobre Grillo i els ‘grillini'

Si vostès, per començar, volen fer-se una idea de la naturalesa d'aquest singular moviment, dit de les 5 Estrelles, que tant de soroll ha fet i fa en terres d'Itàlia, podem començar meditant el contingut de l'Article 1 (Natura e sede) dels seus estatuts (definits com a No estatuts), que diu: “El MoViment 5 Estrelles és una «No Associació». Representa una plataforma i un vehicle de confrontació i de consulta que té l'origen i troba el seu epicentre en el blov www.beppegrillo.it. La seu del Moviment 5 Estrelles coincideix amb l'adreça web www.beppegrillo.it. Els contactes amb el moviment tenen lloc exclusivament a través del correu electrònic a l'adreça [email protected].” Per reforçar la propietat perfecta, l'article 3 especifica que el moviment va associat a un símbol propi, registrat a nom de Beppe Grillo, “únic titular dels seus drets d'ús”. Segons els estatuts-no estatuts, per tant, els seguidors o adherits –els grillini–, així com els seus votants, representants, regidors, diputats o senadors, són també en certa manera propietat del líder únic, que els pot acollir, expulsar, autoritzar i desautoritzar, fulminar, esborrar de la llista, i permetre o negar l'accés als canals electrònics al seu nom, que són els únics existents. D'això se'n diu democràcia moderna, igualitària i popular, superadora del vell sistema corrupte dels partits.

Que una fantasia semblant haja tingut tan gran èxit a Itàlia, només s'explica, precisament, perquè es tracta d'Itàlia, país capaç de crear meravelles sublims, i també d'inventar personatges com Benito Mussolini o Silvio Berlusconi. Sense el qual, per cert –sense el Gran Silvio que ha posat l'histrionisme al centre de l'acció política–, Beppe Grillo no hauria passat mai de la condició d'actor còmic. Bon actor, no hi ha dubte, capaç de seduir un públic immens, incloent-hi notables filòsofs i sociòlegs, fascinats per novetats tan grans com el MoViment del còmic, o qui sap si amb l'al·lusió a les 5 estrelles, categoria superior dels hotels… i de la Itàlia que afirmen que desitgen. Ara fa just un any, l'agost del 2013, el MoViment publicava un atac virulent a la classe política, sota un retrat evocador de Mussolini, amb el mentó que destaca sobre el fons de la foto. Beppe Grillo hi definia senadors i diputats com a “larves ben pagades” i, curiosament, acusava els parlamentaris d'impotència, ja que només podien prémer un botó sobre el qual hi ha escrit “sí, buana”. I demanava, aprofitant les vacances d'estiu: “Tanqueu el Parlament, buideu-ne els despatxos!” I argumentava: “Diputats i senadors només serveixen per cobrar el sou i per obeir les ordres del partit votant que sí a qualsevol porcada. Cal tenir-ho present i despatxar-los, aprofitar-ho mentre passen un agost daurat.” Llavors, en efecte, passà el mes d'agost i passaren altres mesos, hi hagué eleccions generals, els grillini, per odre del cap, deixaren de cridar “vaffa'nculo” com a eslògan suprem i programa, i van omplir disciplinadament les llistes electorals. Amb un resultat espectacular: 163 parlamentaris, entre diputats i senadors. Els quals, un colp instal·lats als despatxos que Grillo volia buidar, es dedicaren a passar el temps discutint entre ells pel percentatge del sou que acceptaven o no, negant-se a donar suport al Partit Democràtic (i forçant-lo, per tant, a pactar un govern necessari amb Berlusconi, que així va trobar nova vida quan estava a punt de passar a l'estat de cadàver polític). Els parlamentaris del M5S, renunciant (per ordre del cap únic suprem) a tota activitat constructiva, es dediquen a discutir en assemblees tumultuoses, a llançar-se retrets, a esperar la paraula sagrada del líder (o l'expulsió fulminant si la submissió no és total), i en definitiva a ser tan moderns, i tan diferents dels partits clàssics, que en pocs mesos comencen ja a desintegrar-se. I mentrestant, els representants dels grillini a la Cambra i al Senat, asseguraven que anaven “a caçar els trossos de merda” del moviment que simplement voldrien parlar amb l'esquerra. Propòsit que, amb sòlida profundidat conceptual i estratègica, confirmava la presidenta del grup, assegurant que els qui no hi estan d'acord, és a dir els que voldrien una actitud més responsable, només són, en efecte, un tros de merda: “Confermo, sono delle merde. Mer-de!” Llenguatge propi dels grans projectes positius i dels vaffa'nculo que havien cridat als carrers i a les places.

Ara bé. Tal com vostès deuen recordar, pocs mesos després del gran triomf inesperat, el senyor Beppe Grillo i els seus nombrosos grillini de cinc estrelles van patir un desastre monumental en les eleccions municipals italianes. Tan monumental com el triomf que tingueren molt poc abans en les legislatives: d'aquella massa de vots, se'n van volatilitzar ràpidament entre un 50 i un 75%, i per molt que el líder màxim i únic s'entestara a dir que això és normal, no és normal en absolut. El gran còmic polític està tan pagat d'ell mateix, tan convençut de ser l'encarnació d'un nou país, una nova cultura i una nova manera revolucionària de refundar la política i la gestió dels afers públics, que acceptar una derrota (i menys encara, les causes i responsabilitats de la derrota) li resulta del tot impossible. La culpa del desastre, per tant (després de dir que no hi ha hagut desastre), la tenen simplement els ciutadans que no han votat el moviment del qual és propietari, i que per tant són totalment menyspreables.

Si vostès volen completar el panorama, han de saber que el dirigent màxim en l'ombra, Gianroberto Casaleggio (organitzador del sistema informàtic, controlador de llistes electorals, censor estricte que concedeix o nega la paraula als grillini, ideòleg de la democràcia-internet i guru de la xarxa de Grillo, etcètera.), té una visió del futur que, per dir-ho suaument, és poc tranquil·litzadora. Prediu, per exemple, que d'ací al 2020 esclatarà una tercera guerra mundial, que els símbols d'Occident (Sant Pere de Roma, Nôtre-Dame de París, i alguns més) seran totalment destruïts, que no quedarà ni un barril de petroli, i que la població mundial quedarà reduïda a només 1.000 milions. Finalment, afirma Casaleggio, el 14 d'agost del 2054 (sembla que la data està treta de la novel·la de ciència-ficció Minority Report), serà instaurat un nou ordre mundial, i el govern del planeta serà elegit per internet. De moment, han intentat començar per Itàlia. Si algú, al nostre país, tenia la il·lusió de fer de Grillo, o de Grilla, més val que s'ho repense una mica.