Tants caps, tantes cadenes
Desconec quan es va fer popular la dita “tants caps, tants barrets”, però segur que va ser abans que s'inventessin les cadenes humanes. A la Via Catalana cap a la independència ja li han sorgit alternatives. A banda dels 300.000 catalans disciplinats inscrits a l'acte oficial, hi ha una crida feta per l'esquerra indignada per encerclar l'edifici de La Caixa. I l'espanyolisme ha contraprogramat un aplec a la Sagrada Família. Cal suposar que, per la naturalesa de l'acte, es daran les mans al crit de Viva las caenas que va fer fortuna al segle XIX entre els afectes a l'Espanya més retrògrada i absolutista. Com si no hi hagués prou embolic, a Unió proposen canviar això de demanar la independència per l'asèptic dret a decidir.
Tenint en compte que falta una mica més d'un mes per al gran dia, calculo que som a temps d'impulsar una cadena de vegetarians per encerclar totes les braseries argentines del país, una altra de pericos al voltant del Camp Nou i un parell més, m'ho invento, d'acròbates, com ara el Gremi de Saltimbanquis Progres, i l'Associació Catòlica de Funambulistes, que s'encadenaran els uns tot fent el pi (ep, i sense mans, que se les han de donar entre ells) i els altres sobre un cable penjat entre el Canigó i el montserratí Cavall Bernat. Encara haurem d'agrair al senyor Pere Navarro que, ras i curt, estigui en contra de les cadenes. Sort, perquè, per bé que són pocs, no sé pas per on farien filera els federalistes. Subdividits en federalistes simètrics i asimètrics, naturalment. Catalunya sortirà a totes les cadenes de televisió, això segur. Als programes d'humor, desencadenant uns històrics tips de riure.
