Forts d'armilla

L'excessiu edifici d'obra nova de la seu central de la Generalitat a Girona, juntament amb la restauració de l'antic hospital de Santa Caterina, formen una illa d'or al bell mig de Girona que és tot un exemple del monumentalisme i el mal ús dels recursos públics que massa sovint guia les accions dels governs. Amb tots els respectes pels funcionaris que hi treballen, que fan la seva feina i no en tenen cap culpa, l'obra, impulsada en temps del tripartit, ha esdevingut una mostra de com es poden llençar els diners que són de tots en obres innecessàries. La concentració dels serveis territorials del govern català escampats per tota la ciutat era una necessitat històrica, és clar que sí, però ara es veu clar que no calia embolicar-ho tot plegat amb el gegantisme arquitectònic que caracteritza aquesta seu, ho pot comprovar qualsevol que hi vagi a fer una gestió. Són herències d'una altra època en què tothom anava fort d'armilla o ho aparentava. És curiós, però els mateixos que s'omplien la boca criticant la faraònica seu de la subdelegació del govern espanyol al Banc d'Espanya després no van pas mirar prim a l'hora de planificar la seva comoditat i d'abraçar l'ostentació.