Grossa catalana... i tant!
en el seu dret de celebrar els sortejos de loteria que vulgui i quan vulgui”
Catalunya té competències en matèria de joc i està en el seu dret de celebrar els sortejos de loteria que vulgui i quan vulgui. En vista d'aquesta premissa, no entenc perquè tants escarafalls per la decisió del govern de celebrar per Cap d'Any un sorteig extraordinari similar a la rifa de Nadal i, en cas que funcioni, repetir els sortejos per Sant Jordi, Sant Joan i la Diada. Si el govern espanyol pot, per què no el català? Insisteixo. Que tenen por de perdre part del pastís? Les administracions de loteria de l'Estat a Catalunya van vendre l'any passat prop de 400 milions d'euros en dècims de la rifa de Nadal, una quantitat gens menyspreable, i d'aquests amb prou feines uns 50 van retornar en premis. I la resta, on van anar a parar? Amb la grossa de Cap d'Any, els premis es quedarien a Catalunya, i la resta es destinarien, com ja passa ara amb les loteries de la Generalitat, a finalitats socials. Quin mal
hi ha? A qui es perjudica?
És cert que ara hi ha una àmplia oferta de loteries, però també és cert que de mercat n'hi ha. Hi haurà qui preferirà jugar només a la catalana, hi haurà qui jugarà a totes dues, hi haurà qui –com sempre– no jugarà a cap i qui mai ha jugat i ara sí que ho farà. Hi ha qui ja vaticina que el sorteig serà un fracàs. Ja ho veurem. La rifa de Nadal té molta tirada i s'haurà d'aconseguir que la de Cap d'Any també en tingui. A favor hi juga el preu del bitllet i la quantia dels premis. I també que els que hi jugarem sabrem on aniran a parar els beneficis del sorteig. No haurem d'esperar que algú de Madrid decideixi com els reparteix i quan els farà arribar. Això ja ens ho coneixem!
