Opinió

Estat i corrupció

No comprenc tanta consideració amb la banca i el sistema financer

El càncer de les naci­ons és la cor­rupció: gan­grena les seves entra­nyes, vicia la justícia, cor­ro­eix la moral de les con­duc­tes ciu­ta­da­nes, sub­ver­teix l'escala de valors, pri­vi­le­gia els poc escru­po­lo­sos i mata la lli­ber­tat. Els de dalt ho dis­so­len tot des de la seva manca de límits morals; els de baix “es venen per un plat de llen­ties” en paràfra­sis bíblica. La cor­rupció dels millors és la pit­jor, la màxima. Si robar és un delicte, fer-ho des del Poder, o en nom de la pàtria, és el més exe­cra­ble de tots ells. Quin trac­ta­ment penal hau­ria d'ator­gar-se als qui arruïnen el país o mal­ver­sen el pres­su­post públic? Hau­ria de ser con­si­de­rat aquest delicte de lesa pàtria i les seves penes, les majors del codi. No s'arruïna uns pocs, o una sola ins­ti­tució, sinó gene­ra­ci­ons sen­ce­res i el mateix Estat que es veu forçat a l'endeu­ta­ment fins a la seva insos­te­ni­bi­li­tat. Es reco­ne­gui o no, això suposa la fallida o una sobrecàrrega bru­tal d'impos­tos per a suc­ces­si­ves gene­ra­ci­ons.

No encerto a com­pren­dre tanta con­si­de­ració amb la banca i el sis­tema finan­cer. Els 240.000 mili­ons del seu forat sig­ni­fi­quen la demos­tració clara del seu monu­men­tal des­ver­go­nyi­ment, tenint en compte la incom­petència i, en par­ti­cu­lar, el seu cinisme a l'hora de robar els fons sota pre­text d'una nova eco­no­mia. Sor­pre­nent que cap ban­quer hagi tre­pit­jat si més no la presó des dels temps de Mario Conde (tan excep­ci­o­nal va ser el seu cas?). Han saque­jat les cai­xes d'estal­vis, ins­ti­tu­ci­ons benèfiques, han detret recur­sos ali­ens; han per­pe­trat tota mena d'abu­sos, dotant-se de sumes sala­ri­als exa­ge­ra­des, de die­tes i indem­nit­za­ci­ons escan­da­losíssi­mes, etcètera. Sola­ment la presó és l'habi­ta­cle idoni per a sem­blants sub­jec­tes que es van irro­gar el dret de satra­pia sobre els nos­tres béns i estal­vis, amb el Banc d'Espa­nya i tot l'apa­rell super­vi­sor en la figuera. No em crec la seva innocència, més aviat neix en mi la sos­pita de tot el con­trari. Veig impos­si­ble tanta incom­petència alhora, i més sos­pi­tosa encara la cir­cumstància que ningú no advertís la mag­ni­tud del des­as­tre.

Qui pagarà la fac­tura?. En pri­mer lloc, els polítics que han tole­rat aquest abús del sis­tema, enfon­sant el benes­tar dels seus pobles. En segon lloc aquells que ho van tole­rar, o ho van pro­pi­ciar bé per inca­pa­ci­tat, bé per omissió o per la sim­ple cor­rupció dels res­pon­sa­bles. En ter­cer lloc els finan­cers, espe­cu­la­dors sense entra­nyes, els sal­te­ja­dors de les cai­xes d'estalvi, els admi­nis­tra­dors que men­tei­xen i enga­nyen dipo­si­tants o inver­sors. En cap cas, la gent i el poble que no sola­ment sofrei­xen les con­seqüències del saqueig, sinó que es veuen forçats per impe­ra­tiu de l'Estat a cobrir deu­tes ali­ens ori­gi­nats pels qui van mal­ver­sar els seus estal­vis o sen­zi­lla­ment els van esta­far (les pre­fe­rents) o van bur­lar la seva con­fiança, arruïnant els seus estal­vis de tota la vida. Un Estat que toleri o dugui a terme una tal política és un Estat des­le­gi­ti­mat i injust. El fisc, per prin­cipi, no ha d'arruïnar les eco­no­mies fami­li­ars amb l'abús impo­si­tiu, ni menys con­dem­nar a la misèria i a l'atur aque­lles capes soci­als menys afa­vo­ri­des, que para­do­xal­ment han resul­tat les més danya­des en aquest procés d'injustícia dis­tri­bu­tiva en cadena o els drets de la qual pels que van cotit­zar s'han vist reta­llats, con­dem­nant a la pobresa o a l'eco­no­mia de sub­sistència els ciu­ta­dans que la cre­ien superada al segle XX.

La fac­tura de la cor­rupció suposa la ruïna dels febles, la inflor patri­mo­nial dels rics que bur­len el fisc en el seu paro­xisme inso­li­dari, la pèrdua de la lli­ber­tat en afli­gir la igual­tat d'opor­tu­ni­tats gràcies al sub­orn, la des­trucció de con­fiança al país que deriva en la des­a­pa­rició d'inver­si­ons davant l'absència de garan­ties jurídiques; la pèrdua de garan­tia en les infor­ma­ci­ons de les empre­ses o en les estadísti­ques, etcètera. Aquesta fac­tura ha de ser sufra­gada ini­ci­al­ment per polítics i gover­nants, pels par­tits polítics, pels ban­quers i els des­a­pren­sius. En el cas que això no succeís, cal­dria par­lar en altres ter­mes cor­rec­tors radi­cal­ment i tal vegada jus­ti­fi­cants de pro­ces­sos més durs. No esta­rien gaire allu­nyats de la raó. Aquesta raó dels pobles que és ètica­ment supe­rior a la de les naci­ons i els estats. Que pren­guin bona nota els qui han per­pe­trat tota classe d'atro­pe­lla­ments als drets de la ciu­ta­da­nia. Els estats són fruit d'una con­venció, i no els ciu­ta­dans esclaus per a tota la vida dels estats.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.