Polítics taxistes

En un exer­cici de popu­lisme que pot­ser ens hau­ria de fer revi­sar el rànquing de països seri­o­sos, el pri­mer minis­tre noruec, Jens Stol­ten­berg, ha pen­jat unvídeo a You­tube on es fa pas­sar per taxista. Segons diu, l'expe­ri­ment li ha permès saber de pri­mera mà què pensa la gent. Dei­xant de banda que la idea és poc ori­gi­nal, amb pre­ce­dents simi­lars en lite­ra­tura i cinema, i ara em vénen al cap Mark Twain o Errol Flynn en dife­rents ver­si­ons de la lle­genda del príncep i el cap­taire, molts espec­ta­dors cata­lans no podem evi­tar d'ima­gi­nar-nos l'escena amb polítics nos­trats.

Jo ja em veig enfi­lant-me a un taxi dema­nant-los que em duguin a l'estat propi. Artur Mas m'hi por­ta­ria al ralentí, seguint aten­ta­ment el full de ruta (al GPS, la veu d'Oriol Jun­que­ras, és clar) i pre­gun­tant-me a cada semàfor si estic segur que li he donat la direcció ade­quada, tot recor­dant-me que ell con­du­eix però que la decisió és meva. El taxista Pere Navarro em diria que no em convé anar a l'estat propi perquè hi ha massa trànsit, i tren­ca­ria pel pas­seig del fede­ra­lisme, per on, efec­ti­va­ment, no hi passa ningú, ja que és un car­reró sense sor­tida. Alícia Sánchez-Camacho no em sen­ti­ria perquè por­ta­ria la COPE a tot drap, men­tre que Albert Rivera, en escol­tar les meves indi­ca­ci­ons, em faria bai­xar i arren­ca­ria marxa enrere a tota velo­ci­tat. Joan Her­rera i David Fernández viat­gen en bici i roda­lies, res­pec­ti­va­ment, perquè opi­nen que el taxi és un trans­port con­ta­mi­nant i burgès, res­pec­ti­va­ment, o simultània­ment, tant és, i em farien anar cap a l'estat propi a peu. Sort que no em queda més espai perquè ara tocava ima­gi­nar-me l'escena amb Rajoy.