Fent Via!
i això s'ha de preservar”
La Via Catalana cap a la Independència, tant si agrada com si no, ja està en marxa i no té aturador. L'Assembla Nacional Catalana fa mesos que treballa en el que serà una manifestació més de la societat catalana en favor de la independència del país, conseqüència d'haver exercit el seu dret a decidir. Un altre cop la iniciativa és a les mans de la societat, com ja va passar en la multitudinària manifestació de la Diada de l'any passat, i això s'ha de preservar. La Via Catalana, per descomptat, ha de tenir el suport i la complicitat d'aquelles formacions polítiques que comparteixen el seu esperit, i les que no se senten còmodes o no combreguen amb la reivindicació no cal que busquin excuses per justificar que no hi participaran. Amb aquesta actitud l'únic que fan és embolicar la troca i encetar polèmiques allà on no n'hi ha.
La Via Catalana no passarà a la història pel nombre de consellers, líders de partits o diputats que hi vagin. El que comptarà de debò serà el nombre de ciutadans que aquell dia formin la cadena humana que recorrerà els 400 quilòmetres que van del Pertús a Alcanar per reivindicar allò que volen per al seu país més enllà de les sigles del partit a qui voten o amb què simpatitzen. No és una cadena de sigles, és de persones. De ben segur que entre les camises grogues hi haurà afins a UDC o al PSC, i en canvi hi faltaran votants de Convergència que no acaben de veure clar això de la independència.
La Via Catalana és una mostra més de la transversalitat de l'independentisme, un sentiment que està per damunt de les sigles d'un partit. A veure si alguns ho entenen.
