Enlluernats per l'emprenedoria
si les absolutitzem, generen problemes
Ara s'ha posat de moda lloar tota proposta docent d'emprenedoria. Espero que vostè no em pengi llufes de descrèdit pel fet de criticar tendències dominants, perquè penso que, en l'àmbit de la formació d'adolescents, no és la solució màgica. Aquesta suposada panacea pot esdevenir verinosa si no es gestiona acuradament. Cap medicina és bona per a tothom: mentre que guareix alguns, si s'administrés de manera indiscriminada malmetria la salut de molts. Certes fal·leres educatives enlluernen, però poden fer més mal que bé.
Sent uns dies a Mallorca, he rellegit la conferència de Yong Zhao, al Macba: Educar la creativitat i l'emprenedoria en un món globalitzat (debats.cat). Els la recomano: posa en dubte les proves PISA com a “patró d'or” de l'educació; denuncia l'estandardització i altres disbarats que, només faltaria!, el pobrissó Wert inclou a la seva malaguanyada reforma. Zhao conclou amb una pregunta: “¿Com assegurar-se que es potencia el talent [...], es respecta la diferència, es protegeix la curiositat, es fomenta l'interès, es promou la creativitat i es cultiva l'esperit emprenedor per fer front a les necessitats d'una societat globalitzada?” Jo tinc una solució: bons docents i millors famílies! I menys encotillar l'ensenyament. N'estem farts d'il·luminats, que volen fer “curricular”, coercitivament per a tots, el que han llegit el dia abans. Recordo només algunes experiències: qualificar l'alumnat amb un “progressa adequadament” no diu quasi res; haver venut milers de Netbooks no ha produït cap miracle excepte el dels ingressos per a Toshiba; i ara, a veure què passarà amb “l'aprenentatge basat en problemes” (PBL), pedagogia centrada en l'alumne però que prové d'un món aliè al de les nostres aules. Renoi!: com ens ullprèn fer juguesques amb l'alumnat.
L'educació és personal, d'humans, i és arriscat dissenyar-la tancats en un despatxet a via Augusta o des d'un ICE universitari qualsevol (i menys encara des de Madrid): requereix prudència i seny. Ara en tenim aquest nou cas: això de l'emprenedoria ha fet embogir alguns. Per ara, és una matèria optativa (Decret 51/2012) però se'n parla com si fos la finalitat i “el criteri de validació” de tot el sistema: “cal fer emprenedors!”, criden!
Faig tres breus consideracions: (a) se'n pot treure profit: fa poc vaig animar alguns bons alumnes a participar al Fòrum Impulsa (Girona), unes sessions majoritàriament en anglès, amb centenars de joves trempats, on establiren coneixença de persones d'èxit i de molt bones pràctiques. Un dels promotors, Josep Lagares, a qui admiro, en va publicar aquí mateix (21/6/2013) un interessant article: cal que el jovent superi la por d'emprendre, convertint-los en agents de canvi. Enguany han intentat unir el compromís amb l'acció, i així s'ha confegit un nou concepte: “compromoure's”. Però no n'hi ha pas prou: a part de l'eficàcia mediàtica, només arriben a una elit escollida. Aleshores, (b) on són els perills? L'emprenedoria no és una pomada màgica per resoldre dèficits educatius. I cal saber-ho: no enganyem la gent. Hi ha bones idees (els “modes de producció” de Marx o “el poder de l'inconscient” de Freud) que, si les absolutitzem, en lloc de resoldre dificultats, generen problemes. L'element creatiu i emprenedor és positiu, però com per fer-ne “una assignatura”? Au, vinga!
Finalment, (c) no és pas quincalla, que encisa un momentet i prou: té vàlua en si mateixa, però com a actitud. Les eines i els tarannàs han de ser transversals, presents a totes les àrees de coneixement, respectant les àrees curriculars pròpies: ciències, literatura, matemàtiques..., els continguts! Complementàriament, cal formar joves endreçats, creatius, humils, competents en informàtica i expressió, empàtics..., i emprenedors, però no fem assignatures ni “emplastres màgics” per a qualsevol idea que ens vingui al cap. No troben?