Salut alimentària

Desnutrició infantil són dues paraules que ajuntades encenen totes les alarmes i afligeixen qualsevol consciència. La gana infantil és la frontera que cap país del primer món es pot permetre. Per això, l'informe del Síndic de Greuges en què alertava sobre aquest problema a Catalunya i proporcionava dades voluminoses ha sacsejat aquest estiu el debat polític fins al punt que Rafael Ribó haurà de comparèixer a finals de mes al Parlament per explicar-ho més bé. Mentre decidim si des del punt de vista de l'alimentació de la mainada estem a no al primer món, ha aparegut a Salt l'estudi d'un pediatre que matisa de manera prou enraonada la situació. Miguel Sánchez-Muro, el metge que ha fet la investigació per encàrrec de l'hospital de la Vall d'Hebron, ha arribat a dues conclusions rotundes. En primer lloc, no es pot parlar de desnutrició. En segon lloc, hi ha infants amb dèficits alimentaris atribuïts a qüestions culturals, és a dir, als hàbits materns, que no sempre són els que fan més profit.