L'advocat de Djamila

Fa pocs dies va morir Jacques Vergès, a qui el cineasta Barbet Schroeder va anomenar L'advocat del terror amb el títol d'un seu documental que, a propòsit de la controvertida figura de l'home que tant va defensar l'algerina Djamila Bouhired com el Carnisser de Lió, Klaus Barbie, és pot veure com una iniciació a les clavegueres de la segona meitat del segle XX: hi apareixen la manipulació judicial dels estats colonialistes i les tortures exercides pels seus militars, però també les contradiccions d'aquells que hi lluitaven violentament en contra; la protecció als criminals nazis d'estats que els continuaven utilitzant com a botxins, però també les connexions d'antics partidaris de Hitler amb moviments palestins; el terrorisme d'estat contra l'extrema esquerra armada europea els anys setanta i vuitanta, però també la “bogeria” dels militants d'aquests grups. Admirat i odiat, Vergès també va defensar, entre molts altres, el terrorista Carlos, l'antic dirigent khmer roig Khieu Samphan i, recentment, Laurent Ggagbo, l'expresident de la Costa d'Ivori acusat de crims contra la humanitat. Vergès va desconcertar a molts dels que, quan defensava militants algerians per la independència, l'havien considerat un heroi. És el cas de Barbet Schroeder, que, en morir Vergès, n'ha dit: “Pensava que si la massa va en un sentit, s'ha d'anar en un altre per tenir una oportunitat de tenir raó.” Tampoc vol dir que en tingués.

A finals dels anys cinquanta, Vergès va engegar una campanya internacional per salvar Djamila Bouhired, militant del FLN, de la pena de mort a la qual havia estat condemnada. Va aconseguir alliberar-la el 1962 i s'hi va casar tres anys després. El 1970, però, va desaparèixer i mai no va revelar on va ser durant vuit anys. Aleshores va retornar a França i Djamila va restar a Algèria, on fa pocs anys va escriure una carta al president de la República amb què denunciava que, com en el cas d'altres antics lluitadors per la independència del seu país, la seva ínfima “pensió de guerra” la condemnava a la misèria.