Barcelona amb molts tons de rosa
El cap de setmana passat es va acabar el Circuit Festival a Barcelona. Per a qui no ho sàpiga, és una mena de festa que es fa cada any a la ciutat i els seus voltants consistent en festivals, concerts i activitats variades. Quina peculiaritat té? Que va dirigit majoritàriament al públic homosexual. Això no deixaria de ser una anècdota si no fos perquè hi han arribat 70.000 persones, que s'estima que hauran deixat uns 100 milions a la ciutat. Un negoci rodó. Ja se sap que els homosexuals gasten més diners que els heterosexuals perquè tenen més poder adquisitiu.
A fora, Barcelona es ven com una ciutat rosa, capital gai de la Mediterrània. Una ciutat integradora on tothom pot viure tal com és i tal com sent. I certament ho és. No només durant deu dies. No és gens estrany veure parelles gais passejant pel carrer i com els locals del Gaieixample estan farcits d'heterosexuals. Però això que és tan normal, com veure juntes dues persones que s'estimen o que tan sols s'agraden, encara causa irritació. Perquè Barcelona pot ser rosa, però també hi ha molts altres colors. Alguns que ranegen en el negre. A la premsa apareixia fa uns dies, amb motiu del Circuit, una carta d'un lector que afirmava: “D'aquí a uns anys, aquest tipus de trobades potser les organitzaran els heterosexuals, perquè cada vegada tinc la sensació que són menys. Quan observo aquest escandalós disbarat, aquesta confusió entre llibertat i llibertinatge, aquest exhibicionisme morbós, em ve al cap el tràgic final de la Sodoma bíblica.” A mi, què volen que els digui, em fa força més por llegir això.
Tot i la seva validesa, quin és el perill d'activitats com el Circuit? L'estereotip, la generalització. Tinc la gran sort de tenir amics homosexuals i amigues lesbianes. I no se senten identificats amb una activitat com aquest festival o amb d'altres de similars. A vegades se'ls dóna una imatge irreal. Ni tots els gais són libidinosos –ni insinuo que els assistents al festival ho siguin–, ni estan quadrats ni són unes boges. Ni totes les lesbianes són de tipologia masculina amb cabells curts. La gran majoria són fora de l'ambient i al que aspiren és a una vida d'aquelles que, alguns ulls, qualificarien de normals. El rosa, doncs, també té molts tons i no tot són estereotips.
