Opinió

Bagul d'estiu

Pel beisbol a la cultura de masses

Els sumeris ja n'usaven
per beure cervesa

Un d'aquests estris esti­vals que s'han aca­bat fent ser­vir tot l'any és la palleta, altra­ment dita canya o canyeta. Qui més qui menys ha xuclat amb una palleta una beguda refres­cant –pot­ser és una apre­ci­ació sub­jec­tiva però ve més de gust xuclar una beguda freda que una de calenta a l'hivern– durant l'estiu en una ter­rassa, a casa o vés a saber on. És un com­ple­ment indis­pen­sa­ble de cer­tes begu­des, entre elles els gra­nis­sats, que no pots beure direc­ta­ment del got (per bé que hi ha gus­tos i recur­sos per a tot i tot­hom).

No hi ha un ori­gen defi­nit de l'ús de la pri­mera palleta. El que sí ens ha arri­bat a través del temps és que les pri­me­res que es van fer ser­vir eren fetes amb les tiges de les vari­e­tats d'herba amb grans tiges bui­des. També consta que els sume­ris van fer ser­vir tiges de plan­tes com a palle­tes per beure cer­vesa i per fil­trar el líquid de la civada.

El nom de palla, o el dimi­nu­tiu palleta, està rela­ci­o­nat amb el fet que les pri­me­res que es van uti­lit­zar eren, lite­ral­ment, de palla. Quan les tècni­ques per ela­bo­rar el metall i el vidre bufat van avançar, se'n van fer algu­nes d'aquests mate­ri­als, però aque­lla no era una solució gaire bona, per molts motius: un d'indus­trial, eren massa cares per pro­duir-les en grans quan­ti­tats i, en el cas de les de vidre, per segu­re­tat, t'hi podies aca­bar dei­xant els lla­vis!! Val a dir, però, que a l'Amèrica del Sud encara es fa ser­vir un uten­sili metàl·lic ano­me­nat bom­beta per beure l'herba del mate.

A finals del segle XIX, i més con­cre­ta­ment el 1888, el fabri­cant de paper de fumar Mar­vin C. Stone va fer ser­vir els pro­duc­tes de la seva com­pa­nyia per crear una canya de paper barat que es feia embo­li­cant el paper en una espi­ral a l'entorn d'un lla­pis. Cent per cent arte­sa­nal, però eficaç. Aquesta tècnica fins a cert punt rudi­mentària es va millo­rar reco­brint el paper amb para­fina, cosa que per­me­tia fer la vida de la palleta més llarga, amb tot encara es feien força malbé.

Mar­vin C. Stone pos­si­ble­ment –no està clar– podria haver fet aquesta inno­vació ins­tat pel con­ces­si­o­nari de pro­duc­tes ali­men­ta­ris Harry Ste­vens (a qui alguns atri­bu­ei­xen la invenció dels hot dogs), qui durant un par­tit de beis­bol dels Gegants de Nova York va obser­var que la gent, per beure els seus refres­cos, havien de des­viar la mirada del par­tit un moment. Va pen­sar que si comer­ci­a­lit­zava un estri com les canyes que havien fet ser­vir els antics sume­ris seria útil per als seus con­su­mi­dors, que no hau­rien d'estar pen­dents de l'ampo­lla. Dit i fet. Ràpida­ment va incre­men­tar les ven­des i la palleta va pas­sar a con­ver­tir-se en ele­ment per­ma­nent de la cul­tura nord-ame­ri­cana.

A la dècada dels sei­xanta, es fa un salt pro­duc­tiu molt impor­tant, quan es comen­cen a fabri­car canyes de plàstic molt més refi­nat i barat. El nou procés és una autèntica revo­lució, que estén l'ús d'aquest estri en tenir un cost molt asse­qui­ble.

Actu­al­ment s'usa, entre altres, poli­pro­pilè o poli­e­tilè, mate­ri­als més den­sos que l'aigua però més fle­xi­bles i menys difícils de tren­car.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.