Citar Martin Luther King

La cursileria hegemònica a la premsa catalana ha reaparegut arran del cinquantè aniversari de l'I have a dream de Martin Luther King. Per enèsima vegada, aquest discurs i el seu orador s'han glossat aquí i als Estats Units com un exemple pervivent de pacifisme i de tolerància racial. Però lluny d'això, i d'aquí la seva rellevància i geni, King mai no va centrar la reivindicació afroamericana en un clam de coexistència pacífica amb els blancs. Si repasseu el vídeo o el text del discurs, anteriorment a la canterella del somni, el reverend s'adreça a les elits del país en termes estrictament econòmics: “Tinc la sensació que hem vingut a la capital de la nostra nació per cobrar un xec. Fins ara, lluny d'honorar la seva obligació sacra, Amèrica ha entregat als negres un xec fraudulent que ens ha sigut retornat sense fons. Encara refusem creure que el banc de la justícia no tingui capital.” Els termes de pressió econòmica i deutora no són gens casuals. Perquè mentre King va tenir l'audàcia de poder predicar el pacifisme mundial i guanyar el Nobel, es va convertir en l'apòstol americà d'una lluita econòmica amb tics violents. Tots aquells que citen amb complaença el seu dream, haurien de recordar què va dir King l'abril del 68: “Sempre hem de combinar la nostra acció directa amb el poder de la pressió econòmica. Per això us demano que no compreu Coca-Cola a Memphis, ni Sealtest Milk. Aquestes companyies no són justes en la seva política de contractació.” Després d'aquesta crida al boicot econòmic d'algunes de les indústries americanes més poderoses, King no va continuar viu ni 24 hores. Aquest és el reverend incòmode que mai no cita Obama, el que es contrariava amb l'ocupació del Vietnam perquè defensava el dret a la seva independència, i també aquell que deia als negres: “Només obtindreu la llibertat quan signeu la vostra pròpia carta d'emancipació.” Deslliurar la seva tasca del caràcter coactiu i convertir-lo en un floreta pot funcionar per als amants de les consultes pactades i del diàleg: però fa poc honor a la veritat. Citeu King, sobiranistes, però citeu-lo tot!